A la Copa amb ansiolítics

A la Copa amb ansiolítics

A la copa i una setmana de vacances per descansar… i per reflexionar. Fins aquí la bona notícia. No tan bona és la sensació d’escombrada que es va viure a Salamanca contra un equip que per moments va semblar que perdonava una pallissa històrica però que ahir va expulsar de cop els dimonis que el torturaven des de la temporada passada contra l’Spar Citylift Girona. L’Uni va patir. Molt. Moltíssim. Amb una crueltat extrema. Perquè a la mitja part ja perdia de 15, la pintura local era un camp de mines i quedava un viacrucis de 20 minuts. Quan l’Avenida va situar el +20 (63-43) les cares eren un poema, perquè quedaven més de sis minuts i a Saragossa el Mann i el Conquero anaven punt amunt, punt avall. I quan Marginean va situar l’avantatge al llindar de la tragèdia (69-43), sort n’hi va haver que les andaluses van passar a controlar el partit. Sí, hi ha bitllet per a Sant Sebastià, però hi ha tant per fer, tant per corregir, tanta idea de joc per construir, tanta identitat per recuperar si es vol competir al nivell que exigeix aquesta temporada l’Avenida, que sorgeix el dubte raonable de si en un mes i mig hi ha temps per fer-ho.

Inaudit 
Cada dia pot aparèixer una oportunitat de veure alguna cosa nova. En 30 anys escrivint cròniques, no recordo cap partit sense cap bàsquet de dos en la primera meitat com ahir a Salamanca. Van ser 0/13 tirs de dos i l’Uni només perdia de 15 (37-22) perquè havia anotat set triples (i un tir lliure) en els primers 20 minuts. 7/15, una efectivitat molt alta, però és que va fallar els cinc últims i així va ser que l’Avenida va deixar el matx al llindar de la ruptura. Les castellanes van dominar la pintura amb exuberància. Pikciute es va sentir aclaparada per Ndour i Gidden, i Coulibaly (dues faltes en tres minuts i a la banqueta) ho va intentar per físic, però amb poca capacitat per llegir les oportunitats de generar alguna cosa a partir dels 2 contra 1 que rebia. Per postres, l’atac local era fluid en la rotació de pilota i sòlid en la transició. A més, encertat. Quan Marginean i Liston es van col·locar a les cantonades per martiritzar des dels 6,75, la defensa de l’Uni ja no va poder arribar a tot arreu. Amb 53% de dos, 62% en triples i assegurant el rebot, només les pèrdues van permetre que l’Avenida es quedés en 37 punts. Italee Lucas va debutar en el minut 5 del primer quart. És una jugadora potent en la transició, amb bon tren inferior per defensar, ràpida de mans i amb capacitat per anotar. Va deixar pinzellades de qualitat i la sensació que amb ella a la pista l’equip no és tan previsible, però ahir no podia canviar res.
Arribaran més reforços 
Després d’un altre triple de Mieloszynska va arribar el primer bàsquet interior (Coulibaly, 37-27) i un tir obert de Knezevic (37-29). L’alera polonesa la va tornar a clavar (45-34), però les pèrdues i els errors van ser gasolina per a Domínguez i Marginean (52-34), que va recuperar la tensió de la primera meitat. Paradigmàtica va ser una renúncia de Pikciute a buscar l’anella al pal baix quan s’havia quedat amb Marginean. Posar la pilota a dins era un drama. A Pikciute la pilota no li arribava i Coulibaly, que com a mínim rebia, no resolia. Perquè la lituana anotés va fer falta que s’aparellés amb Vitola. Si el partit va ser una repassada de 40 minuts, l’últim quart va tenir aires crítics. Fins i tot Leonor Rodríguez va fer un estrip (12 punts en el quart). Res més per explicar, més enllà d’agrair el resultat de Saragossa i esperar que, entre la setmana de descans, la pròxima incorporació d’una altra jugadora i la recuperació de Spanou l’equip recuperi la força, el tremp i la identitat.
Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Captura de pantalla 2015-12-21 a las 8.45.37girona-empato-sobre-campana-1450554041533