A Montilivi no hi ha manera

A Montilivi no hi ha manera

El Girona ha de remar contra corrent a partir del penal provocat i transformat per Quique (3′), però l’empenta local només va trobar el premi de l’empat d’Aday (8′)

En la primera part els gironins es van estavellar en Casto, i després del descans el cansament va passar factura

De l’estadi aquest curs ja s’han escapat 9 punts dels 12 que s’han posat en joc

Comença a ser urgent que el Girona trobi la manera de treure’s l’espina a Montilivi si no vol que aquesta dinàmica negativa en què està immers l’equip quan juga davant la seva afició s’acabi convertint en alguna cosa més seriosa i difícil de reparar. De moment, els de Pablo Machín ja han deixat escapar 9 dels 12 punts que s’han posat en joc a l’estadi, que altres cursos havia estat un fortí però que enguany s’ha convertit en una bicoca amb premi segur per als visitants. Hi ha guanyat el Numància i hi han sucat l’Osca, el Llagostera i l’Almeria. En altres circumstàncies, l’1-1 d’ahir contra el rival amb més pressupost de la categoria no hauria estat un mal negoci, però tal com està el pati, va ser fer un pas de formiga que no allunya en absolut els blanc-i-vermells de la zona de brases.

Acció i reacció

Van pintar bastos només de començar. El visitant Quique va fer una jugada rodona en el minut 2 que va deixar mig estabornits els locals. Va guanyar l’esquena a Lejeune –el francès no està al nivell de l’any passat– i va provocar un penal –comès per Richy, que a més es va hipotecar amb una targeta groga– que ell mateix va transformar en el 0-1. Era el pitjor escenari possible per al Girona, a remolc del resultat i d’un rival que ja venia molt motivat pel canvi d’entrenador i a qui el gol a favor va sobreexcitar.

Els de Machín no es van atemorir pel gol. Només faltaria abaixar la guàrdia amb 87 minuts per endavant! La resposta del Girona va ser apujar les revolucions i no deixar respirar el rival amb un bon exercici de pressió defensiva i mirant sempre cap endavant. Els locals van tenir la fortuna de restablir ràpidament la igualtat en el marcador –Casto no va ni veure la rematada d’Aday en la jugada de l’1-1–, però la sort es va acabar aquí. En altres circumstàncies, la primera meitat dels gironins hauria estat suficient per plantar-se a la mitja part amb 2-1 o 3-1. Casto, però, va estar immens en una rematada de Granell (11′), en una falta de Richy (13′) i en un xutàs de Felipe (20′), en els moments de més empenta i efervescència dels locals. També el pal es va aliar amb l’Almeria, en una falta cargolada per Granell a la qual Kiko Olivas no va arribar a posar la punta del peu per desviar-la a la xarxa. Possiblement van ser els minuts més intensos del Girona a casa en tot el curs, però no hi va haver manera. Felipe i Mata van crear molts problemes a la defensa local, sobretot quan el Girona va decidir associar-se en curt . Quan va recórrer a les pilotades i al joc directe, la defensa de l’Almeria ho va tenir bastant més fàcil. Més enllà del 0-1, els andalusos només van donar senyals de vida en atac en el minut 44, quan Chuli es va quedar sol davant Becerra. L’1-2, però, ja hauria estat massa.

Més equilibri

Novament la inspiració de Casto va evitar que el Girona s’avancés en el marcador en dues rematades de Felipe després de combinar amb Mata (48′). Aquesta bona posada en escena dels locals en el segon acte no va tenir la continuïtat desitjada i de mica en mica els locals, que no van deixar mai de dur el pes del partit, van trobar més dificultats per trepitjar l’àrea rival.

El més productiu que va fer l’Almeria, amb la col·laboració de l’àrbitre, va ser forçar quatre targetes al Girona. El col·legiat no
va mesurar igual els dos equips i el momentani 4-0 en les amonestacions –si algú va repartir estopa van ser els visitants– clamava al cel, tot i que els jugadors locals també li ho posaven difícil amb excessives protestes. Curiosament, al
final la truita es va girar (4-5).

En l’equador de la segona part, el partit va entrar en aquella fase en què el cansament començava a aflorar i qualsevol detall podia decantar la balança. Machín va refrescar l’atac amb Rubén Alcaraz i Borja García, que va deixar bocabadat Montilivi amb una paret d’esperó amb Mata que va generar l’última ocasió clara dels locals en el partit (78′), i això que quedaven 12 minuts per al final. L’Almeria, que també va regenerar la sala de màquines (Soriano, Iván Sánchez i Lolo Reyes), va fer algun intent d’aproximació cap a Becerra, però va acabar prioritzant més el treball defensiu i va estimar-se més no jugar-s’ho tot a una carta per no perdre bous i esquelles. El Girona va acabar el partit penjant pilotes, però la defensa visitant no va donar cap opció.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

hoqueibanqueta