De punt en punt cap al no-res

De punt en punt cap al no-res

El Girona continua perillosament bloquejat a Montilivi, on aquest curs ha deixat escapar 11 dels 15 punts que s’hi han posat en joc

Els de Machín van fer molt més que el Saragossa per guanyar, però no van trobar la clau de la porteria de Bono

El Lugo no només va venir a Montilivi a escriure la plana més cruel de la història del Girona. També hi va deixar una malastrugança que l’equip gironí encara arrossega i que és incapaç de treure’s de sobre. Ahir va ser el Saragossa –un altre que el curs passat va furgar en la ferida– el que es va endur el premi màxim que es podia endur després de no haver posat pràcticament a prova Becerra en els 90 minuts. Prèviament havien estat l’Almeria, el Llagostera, l’Osca i el Numància. Són 4 punts de 15 possibles a casa, on l’afició ja està acostumada a sortir amb cara de resignació i fins i tot d’insatisfacció. Qui sap si aquest cercle maligne en què està instal·lat el conjunt de Pablo Machín es podrà trencar en el proper partit a l’estadi, precisament contra el Lugo, el rival contra el qual van començar tots els mals que encara duren.

Posant-ho tot en una balança, el Girona va estar ahir més a prop de la victòria que el Saragossa. Però el futbol es mesura per gols i ni els uns ni els altres van saber allotjar la pilota a les xarxes. Becerra va tenir menys feina en comparació de la que va tenir Bono i els gironins van estar més temps en la parcel·la rival que no pas els aragonesos en la local, però això no dóna ni gols ni punts extres. El Girona es va haver de conformar amb un empat, el tercer seguit. Passes de formiga, de moment cap al no-res, perquè de punt en punt és impossible fer grans salts en la classificació i abandonar els últims vagons, massa a prop de la zona de descens i on el perill de descarrilament és més alt.

Revolució i intensitat

Machín, que quan va arribar a Montilivi amb el Girona amb l’aigua fins al coll va decidir canviar el sistema perquè alguna cosa s’havia de fer, va decidir que ja n’hi havia prou de donar confiança al mateix onze com si es tractés del dia de la marmota i va aprofitar la sanció de Lejeune i la lesió d’Aday per completar una revolució que va tenir com a damnificats dos dels indiscutibles i que en aquest inici de temporada estaven lluny del nivell que van mostrar el curs passat: Àlex Granell i Eloi Amagat. Al seu lloc, el tècnic va rescatar Rubén Alcaraz (titular les tres primeres jornades) i va apostar per Borja García. La sacsejada també va anar acompanyada d’un retoc en el dibuix, ja que va invertir el triangle al mig del camp (Alcaraz es va alinear amb Pere Pons i Borja va disposar de més llibertat, com si estigués cridat a ser el nou Jandro). La resta de canvis van ser home per home (Pol Llonch va suplir Aday i Alcalá va entrar per Lejeune), tot i que Machín va situar l’exjugador del Llagostera a la dreta i Kiko Olivas va passar al costat esquerre.

Com s’esperava, al Girona no li va faltar ni un gram d’intensitat. Tampoc al Saragossa, un equip físicament ben armat que suporta el cos a cos. Les forces, intactes en la primera meitat, van dibuixar un partit de ritme alt però de poca virtuositat en els 45 minuts inicials. Les àrees van estar ben guardades per les defenses i el que va estar més a prop del gol va ser el Girona en una acció d’estratègia que va acabar amb dues rematades a boca de canó de Mata i Alcalá, salvades per un núvol de cames (12′). Quan els locals van transportar la pilota per terra en lloc de fer-ho per l’aire, Felipe, i molt especialment Borja García –un tros de jugador–, es van sentir més còmodes i van crear serioses dificultats als defenses rivals.

No hi ha manera

Quan els dos equips es van entossudir a jugar a pilotades, els ocells van córrer bastant més risc que les dues porteries. El Saragossa va buscar molt Ortuño, però el jugador a qui el Girona ha d’agrair la permanència de fa dues temporades va estar ben subjectat pels centrals locals. A l’altra àrea, Mata també es va barallar amb tots els defenses visitants. Ni uns ni altres, però, van treure petroli d’aquest futbol directe. O primitiu.

Després que Popovic mogués la banqueta ho va fer Machín. El tècnic local va recórrer als dos damnificats per intentar guanyar qualitat ofensiva en les transicions i les passades, tot i que Granell va ser ubicat per sorpresa en el carril esquerre després que Clerc acabés la benzina. Acostumats a jugar d’inici, a Granell i a Eloi els van faltar minuts per agafar el ritme que el partit requeria. El tercer canvi de Machín va ser una de les notícies de la nit: el debut del jove Joel Arimany, al qual encara li queda un any de juvenil, però que ja ha signat un contracte de quatre anys. El davanter va tenir quatre minuts i el temps afegit, suficient per pentinar un parell de pilotes en uns moments en què el Saragossa ja havia donat per bo el 0-0 i va gestionar el temps amb molt d’ofici.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Girona, estadi de Montilivi. Partit de lliga entre el Girona i el Saragossa.banqueta