Des de la segona posició

Des de la segona posició

Ja és un fet irreversible que l’Spar Citylift Girona acabarà segon la fase regular i si el clàssic d’ahir es repeteix en la final, haurà de jugar el desempat en pista contrària. Havia de guanyar de nou punts per endarrerir aquest desenllaç i no va estar mai a prop de fer-ho. Sí que va donar mostres de superioritat en algunes facetes del joc, com el triple, el rebot –incontestables Coulibaly i Ibekwe– i la transició, però aquest cop l’increment d’agressivitat defensiva de l’Avenida a partir de mitjan segon quart es va traduir en un excés de pèrdues que va tenir un efecte doble. D’una banda, el càstig de l’Avenida en la transició i, de l’altra, l’empetitiment de l’equip, la sensació que el rival l’estava atropellant quan no era exactament així.

Perquè de pèrdues n’hi ha de forçades pel rival, d’assumides per l’estil propi de joc i de no forçades. I ahir d’aquestes últimes en van sobrar unes quantes. L’acció icònica és un servei de fons de Jordana a Leo Rodríguez que aquesta va tornar a la base… quan encara no havia entrat en el rectangle de joc.

Aquest és un aspecte que cal corregir de cara a una hipotètica final, com ja s’ha millorat –i així es va veure ahir– la sortida de pressió. Amb tot, s’ha de relativitzar molt el partit d’ahir. Ara fa un any l’Avenida va ser molt superior en l’última jornada de la fase regular a Fontajau i després li va anar d’un pèl que no perd la lliga.

Vint minuts de diversió

La proposta del primer quart va ser molt atractiva per a l’espectador. Poca defensa d’inici (Beard trencava fàcilment i l’Avenida no s’ajustava sobre Ibekwe i Spanou quan connectaven), velocitat i transició, però massa pèrdues de l’Uni (7 en el primer quart, 15 a l’intermedi), que se sentia bé evitant l’atac posicional tot i que quan s’hi veia forçat s’oxigenava des del triple més que no pas amb el joc interior. L’Avenida, però, va recórrer a un dels seus arguments més preuats, l’ús de les mans al darrere, i va avançar-se (23-19).

No era previsible que el partit continués pel mateix viarany. L’Uni va començar a insistir amb Coulibaly a dins i va trobar punts i joc, però sobretot era el rebot de la maliana (6 en el segon quart) el que sostenia l’equip. Això, i els triples, perquè en els set minuts abans de l’intermedi l’Uni només va anotar 6 punts i des de 6,75. Aquesta fase va estar més marcada per l’excés de precipitació gironina –per evitar l’atac contra una defensa organitzada– que per cap altra circumstància. Ortega va parar el partit quan l’Uni es va avançar (31-32), però d’aquest punt fins a l’intermedi (i quedaven quatre minuts) l’Avenida només va anotar sis punts i gràcies a les pèrdues de l’Uni. A la mitja part les locals només havien anotat 1/6 triples, en contrast amb el 61% de 2 (14/23).

Esquerdes

L’Uni no va entrar bé en el tercer quart. Més pèrdues, dificultat per aturar Givens i amb Coulibaly i Ibekwe carregant-se amb tres faltes, els arguments s’afeblien. Un triple de Milovanovic va encendre totes les alarmes (53-36, 26′) però l’Uni va tornar amb uns minuts d’Oma i Rosó mossegant a davant i –per descomptat– amb els triples. 0-10 i 53-46, però reacció tallada per un bàsquet de sort de Gil i una falta a Rosó que es va convertir en passes.

Tampoc era estrany que l’Avenida agafés aire. D’onze jugadores, Ortega només en va utilitzar set perquè els menys de cinc minuts de Quevedo són gairebé testimonials. Ni Marginean (que no estava lesionada), ni Salvadores ni Miloglav van trepitjar el parquet. En l’últim quart, l’Avenida va tancar el partit (64-51, 36′) i es va deixar anar una mica. Amb 66-60 i ja en l’últim minut, Coulibaly va fallar un tir que hauria pogut animar el desenllaç.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

780_0008_5583384_997d43ee86171771028a3b1a08652906Partit hoquei sobre patins Girona-Voltregà. Joc i banquetes.