Deures fets, dipòsit buit

Deures fets, dipòsit buit

L’Spar Citylift Girona esprem les forces al límit i a Gernika allarga la sèrie de victòries a vuit

En l’últim quart Jordana i Gray connecten amb Spanou (11 punts) per rescatar l’equip quan perdia per 49-42

L’Spar Citylift Girona arriba a l’aturada FIBA amb la feina més que feta en la lliga i la plaça per a la copa tan ben enfocada que no s’escaparà. L’equip va tornar a guanyar –i ja són vuit triomfs seguits– però la victòria d’ahir ha de servir perquè no es torni a repetir una circumstància com la d’aquesta setmana:
dos partits separats per menys de 48 hores i un viatge en autocar pel mig. Dijous hi va haver un desgast molt superior al previst –i sort que Jordana va fallar el triple que hauria forçat la pròrroga– i ahir l’equip va jugar esgotat, saturat. Però va guanyar i quan tot semblava coll amunt (49-42, 31′) perquè es veu que Spanou va trobar carburant al dipòsit, perquè Jordana i Gray, a més de tenir talent, són molt llestes, i perquè Mingo sí que està fresca.

Un cop sabut que l’estratègia de l’Uni és fer passar els dos primers quarts sense prendre mal ni buidar el dipòsit, s’entén que sobrevisqués més de vuit minuts amb un sol bàsquet en joc (el 2-3, triple de Jordana) i que acabés el primer quart amb només vuit tirs de camp i havent cedit el rebot de manera clara. No havien de ser senyals d’alarma, perquè quan l’equip va entrant en joc (en la LLF, sovint de la mà dinamitzadora de Mingo) sol resoldre els partits. Però ahir era diferent.

El Gernika va fixar la seva atenció en Gray però a tot arreu no s’hi arriba i Jordana va quedar sola sovint, just el dia que tenia el canell calent. Els seus triples van ser importants per sostenir l’equip en la primera meitat. Per la defensa de l’escorta van desfilar totes les jugadores de perímetre del Gernika. Fins i tot la jove Vicky Llorente, que juga de quatre. Quan les rotacions es van asseure i van tornar Gray i Spanou, l’Uni va tornar a avançar-se (21-24) i ho tenia controlat en la mitja part (25-30) amb el problema de les quatre faltes de Pikciute, que havia pogut jugar 13 minuts. Una rotació menys i en una posició sensible, perquè Coulibaly estava literalment fosa de l’esforç de dijous. Els millors minuts havien arribat amb tres petites (Mingo, Jordana i Gray) perquè hi havia més frescor en pista.

Tornant del vestidor, l’Spar va tenir molt problemes. Per posar la pilota a la pintura, per trobar tirs alliberats dins dels sistemes, per defensar Adrianne Ross (8 punts en el tercer quart). Tot plegat, producte de la falta d’energia. En la rotació defensiva també es notava que el Gernika sempre arribava a una més que l’Spar. I així, a poc a poc, de tres en tres (Llorente, Pop), les locals van capgirar el 35-39 (2+1 de Gray) pel 47-42 que encara es va ampliar al 49-42 en la primera acció de l’últim quart. Un bàsquet que ho diu tot: Vega –tot, menys una jugadora atlètica– rep en la pintura i amb una simple finta deixa clavada l’atlètica Coulibaly.

S’anava fent lleig, l’horitzó. Però entre que el Gernika es va distreure amb protestes i tècniques, un triple vitamínic de Jordana i un bàsquet típic de Gray amb rectificat es va tornar al partit. I Spanou va entrar en escena amb les accions de pivot que la fan tan difícil d’aturar en la LLF. El cinquè triple de Jordana va culminar un 0-13 (49-55) en 3:12. S’havia tornat a la vida i s’havia de tancar el partit. Les tres petites van llegir bé que l’opció bona era Spanou. Del 49-50 al 57-64, 11 dels 14 punts gironins van ser de la grega. Però Maloste collava i, quan la pilota cremava molt (61-64) Mingo es va treure del barret un bàsquet de categoria i Coulibaly, després d’una grandiosa assistència de Gray, va convertir un dos més un que va tancar el partit (63-69).

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

12238026_947612005275133_5353389658867483490_opatin