El Girona de les urpades

El Girona de les urpades

 

El primer dia en moltes setmanes que el Girona començava a notar l’alè dels perseguidors al clatell, l’equip de Machín va rescatar una de les seves millors versions i va sumar una victòria que, si no val mig ascens, s’hi acosta molt. Segur que el Getafe i el Cadis duien posada la samarreta del Lugo esperant que el Girona s’entrebanqués, però se’n van quedar amb les ganes i, possiblement, fins i tot un pèl deprimits veient com s’ha tornat a encarir la segona plaça, que des de fa temps té el mateix amo. Tot al contrari que els gironins, que van sortir de l’Anxo Carro regenerats i més convençuts que mai que l’ascens a primera divisió no s’escaparà. Més que els set punts de marge quan només en queden divuit per posar-se en joc (l’avantatge és majúscul) va ser la sensació que l’equip va tornar a acostar-se a aquell Girona intens en la pressió, solidari en l’esforç i dominador de les àrees. Però també hi ha aspectes a corregir, perquè un penal absurd d’Alcalá hauria pogut engegar tot el treball a rodar. I si ahir l’equip hagués encaixat el 2-2 en l’afegit, ni la selecció dels millors psiquiatres hauria aconseguit aixecar els ànims a can Montilivi.

L’inici somiat

No pot queixar-se el Girona de la direcció que va prendre el partit només de començar. Sense temps ni tan sols d’haver trepitjat l’àrea, el Lugo es va fer el 0-1, que va ser una descàrrega de tensió brutal per als visitants, pressionats per primera vegada en moltes jornades per les victòries d’alguns dels rivals directes. Però el guió va dibuixar un segon episodi igual de productiu, que va ser el 0-2, un penal provocat i transformat per Samuele Longo.

En un quart d’hora mal comptat, dues urpades del Girona van deixar absolutament grogui el Lugo, que no en feia prou amb un empat per presentar la candidatura al play-off. I la victòria estava a una distància molt gran (tres gols) per creure-hi, tot i que tenien el mirall del Tenerife. Els locals, a més, no es van trobar gens còmodes sobre la gespa per la gran pressió que va exercir el Girona, començant per Longo i Sandaza però amb una implicació màxima de tot el col·lectiu. Portu, incansable, va ser l’enllaç entre els dos puntes i Pere Pons i Rubén Alcaraz: el gironí va tornar a estar a un nivell molt alt i el barceloní va reivindicar-se una vegada més llegint adequadament el que havia de fer en cada moment. I la solució a un dels grans maldecaps de la setmana (els carrils) va ser posar Ramalho a la dreta i Cifu a cama canviada. Tots dos van tancar bé files en defensa i es van deixar veure en atac, sobretot l’andalús.

El Girona no va saber rematar la feina. Va lligar de peus i mans el Lugo, que no va poder fabricar espais per on fer mal. Però li va faltar clavar el cop de gràcia. I això que li van sobrar ocasions per fer el 0-3. En l’afegit de la primera part en va tenir dues per arribar al descans amb la feina feta. Pitjor van ser les quatre que va fallar en els primers minuts de la represa, en què la superioritat va ser absoluta i el Lugo va estar molt a prop de la rendició.

Patiments sobrers

Perdonar reiteradament el tercer gol va acabar donant vida al Lugo, que només necessitava un gol per posar-se en el partit i per posar la por al cos als gironins. Els locals, amb Caballero a la gespa des del minut 1 de la segona part, van tenir alguns uis i ais per fer l’1-2, però no van passar d’aquí. El rellotge semblava córrer ja definitivament a favor del Girona, que després d’haver sortit indemne de la fase de major domini local (entre els minuts 60 i 80) tenia el partit totalment sota control i també la possessió, amb Granell, Borja García i companyia associant-se en curt i fent córrer els jugadors rivals darrere la pilota.

Només era qüestió d’esperar el xiulet final, però unes mans d’Alcalá haurien pogut ser l’inici de la fi. L’acció, evitable, li va costar al Girona l’expulsió del central i un penal que Joselu va transformar en l’1-2. I els 5 minuts de postres també van ser una llosa que va caure a plom damunt els visitants. El Girona es va haver de reactivar per no perdre bous i esquelles. Això sí, va gestionar de meravella l’afegit, en què va deixar el Lugo sense ocasions. Però sense aquest lapsus, el triomf hauria estat més tranquil i i el central hauria pogut jugar contra l’Osca.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

1024x800_dcb44717ad22214635dsc_229133508065994_b445ae69b4_o