El got mig ple o mig buit

El got mig ple o mig buit

Hauria pogut ser un camí de roses i possiblement acabarà essent un camí de romegueres, però ara ja no hi ha cap possibilitat de fer marxa enrere i agafar aquella drecera cap a primera que el Girona va tenir al seu abast si hagués vençut el Cadis a Montilivi fa només tres setmanes. Aquell dia, el triomf era un matalàs de 14 punts sobre el tercer classificat i el passaport cap a l’elit, agafats de bracet amb el Llevant.

La realitat, després del 0 de 9, dibuixa ara un camí amb una mica més d’espines, però que també pot acabar al paradís. Si el Girona no s’embardissa més, és qui està millor situat per acompanyar el Llevant, que fa setmanes que ha començat el compte enrere i només espera dia i hora per celebrar l’ascens. A deu jornades del final, els de Machín tenen sis punts d’avantatge respecte del Tenerife, que avui s’entreveu com a principal rival. Hauria estat l’Oviedo si hagués vençut ahir a l’Heliodoro Rodríguez López. O el Cadis, si no s’hagués deixat dos punts al camp de l’UCAM Múrcia. La conclusió de tot plegat és que els sis punts que té el Girona continuen essent or pur perquè els rivals també ensopeguen i no n’hi ha cap que hagi posat la velocitat creuer i que assetgi decididament els gironins.

Els de Machín ara gaudeixen dels rèdits de la descomunal i llarguíssima ratxa –catorze victòries en divuit partits– que el van disparar cap a primera. De fet, fa dinou jornades que els blanc-i-vermells ocupen plaça d’ascens directe i divuit que són segons (en la 14a, qui seguia les passes del Llevant era el Sevilla Atlético, que no pot pujar).

Arguments per a tot

Les dues sortides seguides que té el Girona (Sòria, però molt especialment Tenerife) marcaran la capacitat de reacció d’un equip que ara sembla tocat però que també ho semblava en la primera volta després d’un balanç preocupant en les sis primeres jornades: sis punts de divuit i onze gols en contra. Aleshores, els de Machín van invertir la dinàmica amb una victòria convincent al camp del Getafe que va acabar amb la destitució del tècnic Esnáider (0-2). Ara, la primera oportunitat per canviar la direcció serà a Los Pajaritos, un escenari on el Girona no ha guanyat mai (quatre derrotes en les quatre primeres visites i tres empats en les tres últimes). I si no ho aconsegueix, aleshores hi haurà una sortida dramàtica a Tenerife ja amb la lluita pel segon lloc més oberta que mai.

Les sensacions

Contra el Cadis i l’Oviedo, el Girona va jugar una hora llarga a molt bon nivell (sobretot la segona part contra el Cadis i la primera al Tartiere). No va ser així contra el Rayo, on els de Machín van abaixar les prestacions i només van tenir un quart d’hora notable (el darrer abans del descans), molt poca cosa en el còmput dels 90 minuts.

El 0 de 9 també va acompanyat d’un balanç de -5 (dos gols a favor i set en contra). La vulnerabilitat preocupa (l’estratègia defensiva falla i la concentració també), però també la falta d’efectivitat i el fet que Longo i Sandaza arrosseguen problemes físics. I que al gener no va arribar el davanter.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

fotospropies20170325213019-18_g32731632611_66e30f9ff3_k