El valor de no rendir-se mai

El valor de no rendir-se mai

 

A can Girona, almenys des que hi ha Pablo Machín, l’esforç i la intensitat són aspectes que no es negocien. És el primer manament del tècnic, i qui vulgui jugar ja sap que el camí és no donar ni una pilota per perduda ni escatimar una gota de suor. I si a sobre té destresa i habilitat amb la pilota als peus, molt millor. Ahir, aquest art de no abaixar mai els braços va donar un punt al Girona i en va restar dos a l’Oviedo, que se les prometia felices després que Susaeta enviés a l’escaire un penal que semblava complicar definitivament l’existència als locals (58′). Una pedra més a la sabata, com ho havia estat haver de jugar l’última mitja hora de partit a Osca amb un home menys la passada jornada (0-1). O una hora en inferioritat numèrica i un marcador advers contra el Nàstic, fa quinze dies (1-1). O no deixar de pedalar fins a fer el gol de l’empat a Sòria en el temps afegit, fa tres setmanes (1-1). Són exemples del grau de competitivitat de l’actual Girona, segurament una de les claus que han permès a l’equip escapar-se de les brases quan altres rivals amb molt més pressupost (Mallorca i Almeria, per posar dos exemples) no saben com fer-ho. Qui va ressuscitar ahir l’equip, i també la graderia, va ser Alcalá, amb una canonada que Esteban no va veure ni entrar i que va suposar l’1-1 amb encara 14 minuts per jugar-se. I lluny de conformar-se amb l’empat, els gironins van dur el partit a un final desbocat en què podria haver passat de tot, perquè l’Oviedo hauria pogut fer també l’1-2 en uns últims minuts en què la pilota va anar d’àrea a àrea.

De més a menys

El millor del Girona en la primera part va ser l’arrencada. Molt intensos, els de Machín no van trigar ni un minut a generar la primera acció de perill, que també va ser la més clara i que Mata no va poder precisar després d’una centrada d’or de Cristian Herrera. Els locals, amb recuperacions molt ràpides i transicions verticals, van aclaparar un Oviedo atemorit –Sergio Egea va deixar Koné a la banqueta i va jugar només amb Toché a dalt– i que es va haver d’aplicar molt en tasques defensives per contenir la hiperactiva posada en escena dels locals.

El pas dels minuts va calmar l’empenta gironina al mateix temps que va donar aire als asturians. Sense ser en absolut decisiu, l’arbitratge d’Ais Reig va ser dels que toquen la moral i alguna cosa més. En cada acció que va generar un mínim dubte, el valencià va escombrar a favor dels visitants, que van arribar al descans sense cap amonestació i havent fet unes quantes faltes més de les que van ser sancionades. I als locals no els en van perdonar ni una. En la segona part, Ais Reig va continuar amb el mateix criteri.

Alcalá ho fa tot

L’Oviedo, que en els primers 45 minuts no va tenir cap presència als dominis de Becerra, va fer un petit pas endavant aprofitant que qui s’havia desgastat més era el Girona. Va començar a aparèixer Néstor Susaeta, i no només en les accions a pilota parada. També el porter local, salvant el 0-1 a Jonathan Vila. Abans, l’àrbitre, a instàncies de l’assistent, havia invalidat l’1-0 a Granell en una acció que semblava clara de fora de joc, però en la repetició es veu com el gironí estava en posició legal. Una més.

El partit ja s’havia convertit en un intercanvi de cops perquè l’Oviedo s’havia despertat. I quan Alcalá va cometre penal sobre Bedia i Susaeta va marcar el 0-1, el KO va planar per Montilivi. Pablo Machín es va veure obligat a moure fitxa i va gastar els tres canvis abans que Sergio Egea fes el primer. Tots tres van ser naturals (primer Álamo i poc després Eloi i Lekic, per Clerc, Granell i Mata). Però va tornar a aparèixer Alcalá, aquesta vegada a l’altra àrea i no pas per restar, sinó per sumar. Va ser per rebentar la pilota en una falta que havia provocat Borja García, el jugador més diferent amb molta diferència d’aquest Girona.

El final de partit va ser elèctric. El Girona va insistir molt, però no va estar precís en l’última passada després d’arribar diverses vegades amb avantatge a la línia de fons o a tres quartes parts del camp. I l’Oviedo no va estar fi en la rematada, perquè amb espais va trobar situacions de xut força millors que no pas el Girona.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Bàsquet. Lliga femenina. Partit Spar Citylift Girona - Bembibrecronica_cpvng_girona_web-600x329