El zero, al lloc equivocat

El zero, al lloc equivocat

El Girona va arribar a Palma amb la voluntat i necessitat de mantenir el zero a la porteria, després de tanta fragilitat i tants gols encaixats, i en va sortir amb la incapacitat de foradar la porteria rival, cosa amb què no s’havia trobat fins ara. El conjunt de Pablo Machín va tornar a oferir una imatge més aviat pobra i va encadenar la segona derrota com a visitant en la lliga, la tercera si hi comptem la visita a Osca en la copa. Perquè el Mallorca, que té una bena als ulls a l’hora de marcar, va saber aprofitar un regal del Girona en forma de gol en pròpia porteria de Samuele Longo. Que és una acció de mala sort és innegable, tant com que el partit es va fer una muntanya després per als gironins. Perquè, durant tota la segona meitat, si algú va merèixer marcar va ser el Mallorca, que va permetre als gironins arribar vius a la recta final perquè no va tenir encert davant Bounou. A l’altre costat, Santamaría va tenir poquíssima feina davant la impotència del Girona, que acumula només cinc punts en cinc jornades i que s’ha d’anar espavilant, començant per dijous contra el Mirandés.

Dues garrotades

Pablo Machín ja havia insinuat que retocaria ben poca cosa tot i les fuites reiterades al darrere –“si fas gaires canvis pots generar excessius dubtes”, va dir divendres– i va sortir a l’Iberostar Estadi sense alterar gens l’entramat defensiu. Tallar la sagnia era una cosa de tots, començant per l’entrenador, i Machín no va voler assenyalar ningú en concret. Com a mínim al darrere, perquè sí que hi va haver canvis. Portu, un dels fitxatges que més havia aportat fins ara, es va quedar a la banqueta en benefici d’Eloi Amagat, amb la intenció de fer un mig del camp més consistent. I Samuele Longo, que tenia un do cada cop que entrava des de la banqueta, va tenir l’oportunitat des de l’inici, per primer cop al costat de Sandaza. El problema és que no sempre tot surt com preveus, i ahir Kiko Olivas només va durar 19 minuts al camp. L’andalús, que no ha començat amb bon peu una temporada en què ja ha tingut moltes més interrupcions que en tot el curs anterior, va haver de ser substituït per Ramalho, un dels que aspiraven a entrar a l’onze. El canvi va arribar quan el Girona començava a espolsar-se el domini inicial dels balears. De fet, els gironins haurien pogut marcar el 0-1, però Cifu no va saber connectar una bona centrada de Borja García. I poc després de la lesió d’Olivas va arribar un cop encara més dur. El Mallorca, que només havia celebrat un gol en tota la lliga, va trobar en Samuele Longo un bon aliat. L’italià va desviar un xut de falta de Culio i va deixar descol·locat Bounou (21′). L’ajuda involuntària calmava l’ànsia del Mallorca, un equip que té bona circulació a tres quarts de camp però que troba a faltar referents al davant. Ahir, Vázquez va decidir situar al davant Brandon, com una mena de fals nou, en comptes de l’exjugador del Girona Óscar Díaz. Ja és mala sort que, després de lamentar gols encaixats de tots tipus i orígens, el que menys en fa de la categoria et bati gràcies a un autogol.

Tot i que Borja García va amenaçar Santamaría, el Girona va perdre la frescor i la claredat d’idees que havia insinuat poc abans del gol. I, el que és més greu, va tenir un parell de desconnexions que haurien pogut sortir caríssimes. Amb més confiança, el conjunt balear va tenir algunes arribades amb espai, faltes laterals i córners fins al descans.

Machín, que ja havia hagut de treure un central, va fer un canvi al carril (Coris per Aday) només de començar la segona meitat, amb la qual cosa es quedava amb un marge molt escàs per reactivar les prestacions ofensives de l’equip. Els gironins van començar tenint més possessió, però els locals ja hi estaven conformes, entre altres coses perquè tenien el recurs d’homes ràpids i hàbils. Especialment Pol Roigé, molt actiu en els primers minuts. Amb una mica de clarividència al davant, els balears haurien encarrilat el partit, però primer Juan Rodríguez i més tard Brandon van perdonar el 2-0.

Amb alguna fase de força circulació i viu sobretot pel desavantatge mínim, el Girona va mirar de fer un pas endavant. Però es va ofuscar. Machín va esgotar el tercer canvi –faltaven encara vint minuts llargs– amb l’entrada de Portu per Eloi. És clar que, amb el partit cada cop més obert, van tenir força més feina Bounou i la defensa visitant que Santamaría i els balears. Col·lapsats, els gironins van consumir els minuts sense xutar a porteria i van ser incapaços de capgirar el resultat, la dinàmica i les sensacions.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Girona Futbol. Temporada 2016/17. 2a divisió A. Partit entre el Girona i l'Almeria a l'estadi de Montilivi.Mallorca-Girona. Futbol. 2a divisió A. Iberostar estadi 
Foto: LOF