Entrenament amb rècords

Entrenament amb rècords

 

En el pròxim mes se sabrà el desenllaç, però és inqüestionable que l’Spar Citylift Girona és una altra cosa. Ahir, amb poc rival a davant –però més que fa una setmana– van caure els rècords d’anotació en màxima categoria FEB (era de 92 punts) i el de triples anotats (era de 15). L’equip ha recuperat la capacitat anotadora, les metralletes filen prim des de 6,75 (entre Jordana, Kuktiene i Lucas, 13/18) i Ibekwe sembla que no hi és però té una superioritat escandalosa anotant, llegint i generant joc (16 punts, 8 rebots, 6 assistències i 3 recuperacions).

Ahir l’equip va resoldre amb autoritat el tràmit, fent tota la rotació desitjada un partit dels que en altres circumstàncies s’enfanga i costa sortir-ne. Amb Jordana, Kuktiene i Ibekwe executant. Deu ser casualitat –o no– que siguin les mateixes que van triturar l’Avenida en el primer partit de la final d’ara fa un any. Dimecres, una victòria donarà el play-offi, si és per sis punts o més, farà efectiva la desitjada tercera posició.

Vorejant la perfecció

Com tocat per la vareta màgica de tirador del seu tècnic, alliberat de pressió, l’Uni va matar el partit en menys de 16 minuts (48-25). La meitat dels punts, des dels 6,75, amb un increïble 8/9 –ben trobats, ben llançats, però s’han de fer–, els sis primers sense error. Amb transició productiva, sobretot mentre el Gran Canària va defensar en individual. Movent bé la pilota. I trobant Ibekwe, molt activa, motivada i amb ganes d’exhibir que a Austràlia ha afegit capacitat anotadora des de lluny al seu repertori clàssic (de fet, el 44-23 va ser un triple seu).

Posats a trobar algun inconvenient al primer quart (30-14) i al partit en general, que no fos que l’absència de rival li fes creure a l’equip que dimecres a Saragossa tot serà igual de fàcil. Perquè els primers 10 minuts (4/6 de 2, 6/6 de 3 i, per variar, un modest 4/8 en tirs lliures) no admet altra definició que un entrenament de qualitat amb un sparring que sembla mentida que es jugués alguna cosa, el descens, ni més ni menys.

Però un partit contra un equip de Mingo Díaz no és tal partit si no apareix la zona. El tècnic canari ja l’havia ordenat a final del primer quart i la va mantenir tot el segon. I tants minuts atacant contra zona, vulguis o no, acaben condicionant el ritme de partit. Afegim-hi que Jordana va descansar tot el segon quart i que l’encert en el tir de tres va –lògicament– baixar i tindrem un còctel un pèl més amarg. Malgrat tot això, les pèrdues (de les vuit a la mitja part, la meitat eren per passes) i algun contraatac concedit de més, l’Uni mantenia els 20 punts de renda. Però a partir d’una jugada de fantasia l’equip es va relaxar. Va ser una recuperació en primera línia de Lucas amb passada per l’esquena a Ibekwe, que va culminar amb una safata i va donar el màxim avantatge (48-25, a 4:33 de la mitja part). A partir d’aquí, l’equip es va vulgaritzar tant que Xavi Fernández no va tenir alternativa: temps mort amb 49-32, que no va arreglar gaire res (51-36 a la mitja part).

I el to brillant del primer quart ja no es va recuperar. Amb els impulsos de Pye els triples de Tineo –tiradora i prou– i l’aparició de l’anotadora Stejskalova (7 punts en el tercer quart) el Gran Canària va malviure però no va esgarrapar gaire (19-18 de parcial en el quart). I en el darrer, després del concurs de triples inicial (Tineo, Lucas, Stejskalova, Jordana, 76-60) al Gran Canària se li va buidar el dipòsit i la victòria va fluir, plàcida, cap al sac gironí, i Kuktiene la va rematar amb dos triples seguits (85-62) jugant oberta al costat d’Ibekwe i una interior (Coulibaly), evocant aquella final del 2015. Però a poc a poc, que primer toca el Mann.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

http://www.elpunt.catgir