Fermesa i encert cap a l’èxit

Fermesa i encert cap a l’èxit

La vella Condomina, amb una gespa malmesa, és un d’aquells escenaris on els equips que aspiren a ser a dalt de tot han de fer valer l’ofici i el potencial, però no tothom se’n surt. El Girona ho va saber fer perquè hi va posar dos ingredients indispensables en la seva identitat. L’un, la fermesa defensiva, fa temps que l’ha recuperat, després d’un començament de lliga desconcertant. L’altre, l’encert, no sempre apareix, però ahir sí. I quan tot s’uneix, el camí cap a l’èxit és molt més curt. El conjunt de Pablo Machín va celebrar el segon triomf lluny de Montilivi –una altra virtut del passat més recent que se li estava resistint– i va tancar el primer terç de campionat en zona d’ascens directe a primera, perquè el Sevilla Atlético, segon, és invisible a l’hora de comptar ascensos i play-offs. Poca broma, tenint en compte que la trajectòria ha estat més aviat irregular, amb algunes fases fosques i amb punts per revisar i corregir. Per més que tingui un punt d’anecdòtic per l’enorme igualtat que hi ha en la classificació, el premi és molt llaminer, perquè des de dalt de tot la confiança sempre augmenta i el treball sol ser més efectiu.

Ferms i poc profunds

El ritme a Múrcia va començar sent molt alt, amb una arribada a cada costat en els tres primers minuts. René Román va tenir feina només començar, en respondre amb encert una bona acció del seu excompany Jesús Imaz. A l’altre costat, Coris va arribar fins a la cuina i va connectar amb Longo, sense encert. La intensitat es va mantenir uns quants minuts més, però havia d’anar decaient per força. El Girona tenia estones de possessió de pilota, però havia d’estar atent als contraatacs dels murcians, amb Imaz i Vicente com a amenaces. Sense pilota, els gironins van estar diligents, ben posats al darrere i sabent pressionar bé quan els locals intentaven progressar gaire més enllà de la línia divisòria. Amb pilota, faltava alguna cosa. Els gironins la podien fer circular bé on no fa gaire mal, però els costava més trobar profunditat i generar inquietud a la defensa de l’UCAM, que s’arreplegava bé acumulant fins a nou homes en dues línies. La millor acció col·lectiva la va començar Longo i la va culminar Borja García, ben assistit per Portu, amb una rematada al lateral de la xarxa (19′). Va ser, de fet, l’oportunitat més clara dels gironins en la primera meitat i l’única en combinació. Tampoc hi havia manera de desequilibrar el resultat amb accions a pilota aturada, i això que els blanc-i-vermells van acumular uns quants córners i faltes laterals. Si van aconseguir rematar, però, va ser de manera tímida. Els minuts del primer període es van anar consumint amb poca presència a les àrees. Els locals només van tornar a posar a prova René Román amb un altre xut de Jesús Imaz, en una sortida ràpida dels homes de José María Salmerón (37′). El Girona se’n va anar al descans amb la tranquil·litat d’estar ferm i segur al darrere, però la percepció que li calia posar una marxa més en atac per encarrilar el partit.

Arriba el gol

La segona part va començar amb un parell d’arrencades molt interessants de Portu. Va fer la sensació que, de manera més conscient o menys, els gironins feien un pas endavant. I van anar arraconant l’UCAM, fins que van trobar el camí del gol. Hi va ajudar Góngora, que es va oblidar del marcatge de Longo, però en general tot l’engranatge defensiu dels murcians, que van deixar pensar massa Borja García a la frontal. El madrileny va posar una pilota que haurien pogut aprofitar tant Portu com Longo, que és qui la va recollir i va tallar la seva sequera de gols, que s’allargava des de l’anterior triomf a fora, a Getafe. El 0-1 va accentuar la sensació de superioritat del Girona, que va tenir el moment ideal de liquidar un rival ja prou ferit. L’UCAM no sabia ben bé què fer amb la pilota, perquè l’exercici de posicionament i pressió dels gironins continuava sent òptim, i els forats que es generaven a la seva defensa feien pinta de ser una bicoca per als blanc-i-vermells.

A l’hora de la veritat, però, no hi va haver més ocasions dels gironins. I tot i que l’UCAM també va estar molts minuts sense aparèixer al davant, era obvi que, en algun moment o altre, trauria com a mínim el geni i la rauxa. I va arribar. Ja molt tard, però amb temps suficient per fer patir els blanc-ivermells. René Román va tornar a aparèixer per evitar el gol de Jesús Imaz (com en la primera acció del partit). I Pedro Alcalá, que va tornar a fer un partit impecable el dia que debutava a l’eix Pablo Marí –amb una actuació molt digna– també hi va posar el seu gra de sorra, en treure la rematada de Juanma, que per una vegada s’havia mogut bé dins l’àrea. El Girona va saber patir quan va fer falta i va celebrar la cinquena victòria de la temporada.

Font: L’Esportiu.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

fotospropies20161106214302-12_g780_0008_5535602_805990ffdd7a21b07437b88b2e7e115d