Final feliç amb un avís

Final feliç amb un avís

L’Spar Citylift Girona va guanyar el Promete i es manté líder imbatut abans de rebre l’Avenida a Fontajau, però el partit d’ahir és un exemple magnífic que l’equip gironí, amb molt de talent i molts punts a les mans, no és ningú sense defensar. Pot semblar una fal·làcia sent com és l’equip que anota més de la lliga, però és rigorosament cert. I qui no s’ho cregui, que repassi el segon quart d’ahir. Tot un avís del que pot passar quan, enlluernades per la facilitat per anotar (18-29 en el primer quart), no ve de gust pelar-se els genolls. Afegim-hi el típic “això ho arreglo jo sola” i dibuixarem un quadre tan preocupant com el que hi havia en el segon quart, que va desembocar en un 62-44 mortal per a qualsevol equip que no sigui l’Uni i l’Avenida. Però millor que no juguin tant amb foc.

Del tot al res

Les gironines van anotar 16 punts en poc més de tres minuts (8-16) i, tot i que Andreu Bou va exigir un augment de duresa (14-16), la qualitat ofensiva de l’Spar feia estralls amb triples, transició i lectures interiors encertades (18-29). Però ja hi havia algun mal símptoma, com els problemes d’inici amb el balanç defensiu i la dificultat per aturar Knight, que va anotar els 8 primers punts del seu equip en un quart vistós, jugat a tot drap.

I quan el Promete li va tancar l’aixeta, a l’Uni se li va fer de nit. L’encert de vegades tapa una mala selecció de tir, però quan el tir no entra no hi ha disculpa. Massa accions d’una jugadora contra el món. Surís va demanar temps mort ja amb 24-29. A l’Uni li va costar més de cinc minuts anotar un bàsquet en joc, i va ser un contraatac d’Ibekwe (30-32). El Promete ja s’havia fet immens, amb Romeo liderant i anotant des de lluny, Knight fent-se gran, i Parks apareixent i, en general, portant el partit cap on volia a còpia d’endurir-lo molt. El parcial del segon quart (30-7), rematat per un triple de Romeo des de més de vuit metres, és injustificable i proporcionava molt males sensacions. Perquè hauria estat molt pitjor si no fos pel rebot d’atac gironí (11 a la mitja part). I molt millor si el Promete no hagués jugat tan còmode (tres faltes de l’Uni en el segon quart).

La zona dóna aire

Aquesta vegada, Èric Surís va haver d’intervenir a tort i a dret en el partit. Tot semblava perdut, perquè el Promete, en plena orgia anotadora, sumava des de tot arreu, ara amb mans a la cara (62-44 a 6:02 del final del tercer quart). La solució del tècnic gironí va ser pressió a tota la pista sobre la pujada de la pilota i defensa zonal 2-3 amb Alminaite al centre. Així fins al final del partit.

I, d’aquesta manera, tot i que l’atac gironí en cinc contra cinc no tenia cap fluïdesa, van arribar les pèrdues en l’atac local. I amb les pèrdues, la incomoditat. I els triples contra la zona, la majoria errats. I els dubtes, i la desconfiança, i la remuntada, amb Ibekwe de referent. Del 62-44 al 62-63 (0-19). Al Promete se li va aturar el rellotge. De fet, només va anotar sis punts (dos triples de Romeo) en 13 minuts i quan ho va fer l’Uni ja havia obert un forat insalvable (68-77).

Font: L’Esportiu.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

2a divisió A Partit entre l'UCAM Múrcia i el Girona 
Foto: LOFFutbol. Temporada 2016/17. 2a divisió A. Partit entre el Girona i el Lugo a l'estadi de Montilivi. Jugades variades, estats d'ànim, entrenadors, porters, afició, ambient (Necessitem portades i temes durant la setmana).