La millor versió del nou Uni

La millor versió del nou Uni

L’Spar Citylift Girona torna a ser un equip que es reconeix. Ahir, sense cap complex, va fer el que no havia aconseguit en els dos últims mesos: enfonsar el rival en els primers deu minuts. Triturar-lo des de totes les posicions, no donar-li aire amb la pilota i, després, mantenir-lo a ratlla fins al minut 40. Sí, era el Campus Promete i no el Castors Braine, però l’Uni també havia perdut a Las Palmas i havia patit el que no està escrit a Madrid, dos equips no gaire millors que el Promete. I avui, per fi arriba Spanou.

 

Feia temps que l’Uni no completava un primer quart com el d’ahir. Pletòric d’encert (14/20 tirs de camp) i castigant bé les pèrdues del rival (8) no li va fer falta una defensa extrema –però sí molt activa i intel·ligent– per col·lapsar el Promete un atac rere l’altre i portar el partit al seu terreny. Va arribar un moment que semblava que el Promete implorava no haver d’atacar. I a l’altre costat, els dos temps morts d’Andreu Bou no van servir per contenir Givens, que, com un ganivet esmolat, trencava la defensa local anant de fora cap a dins (12 punts). Però no era ella sola. Pikciute va tenir una entrada positiva en atac, Knezevic (amb un punt de motivació extra per jugar al que va ser el seu pavelló) era l’element diferencial al darrere i amb Coulibaly es va acabar un dels pocs arguments de les locals, el rebot d’atac.

El 10-35 en 10 minuts ho diu tot. 25 punts d’avantatge havien de permetre una tarda plàcida a les d’Ortega. Va ser així, tot i l’11-2 de sortida del segon quart (21-37), perquè es va defensar amb criteri i quan hi havia transició Givens continuava anotant (20 punts i 24 de valoració a la mitja part). Amb dues referències clares en atac (Givens i Coulibaly) ja no calia confiar en els punts de Jordana, a qui Andreu Bou va dedicar una atenció especial buscant el col·lapse de l’Uni en atac. No hi va ser.

Tot i defensar millor el cinc contra cinc en el segon quart, el Promete mai no va fer olor de remuntada. Estava limitant les pèrdues i Knight continuava sumant però la tercera falta de Stewart (21-37, 14′) era un condicionant. L’Uni no es va gastar inútilment defensant sempre a tota la pista però quan ho va fer el Promete va patir i, tot i anotar 20 punts en el segon quart, continuava sense haver-hi partit.

 

Ni uns bons moments de Covington (36-53) van acabar de fer pessigolles. El Promete flotava descaradament Knezevic però arribaven solucions de la sèrbia i de les altres, tot i que Givens trobava menys carrils per penetrar. Però la diferència estava oscil·lant sempre al voltant dels 20 punts, excepte després d’un temps mort de Bou (37-60), quan es va reduir a 15 (47-62) amb el Promete sumant de tres en tres (2+1 de Covington i triple d’Estebas). Covington va fer la tercera, Bou no la va asseure i Coulibaly li va forçar la quarta. La maliana va ser la solució per tornar als 25 de renda (47-72) amb una exhibició de força per monopolitzar el rebot, fos al darrere o al davant (6 punts seguits), i un tap salvatge que va rematar ella mateixa anotant en transició.

L’últim quart va sobrar. De fet, només va servir perquè el Promete posés les 12 jugadores en pista. Perquè res no va canviar. Les locals, vinga fallar. L’Uni, vinga anotar amb Givens i Coulibaly i vinga rebotejar amb la pivot africana. Amb 49-78, Bou va demanar un temps mort en què l’Uni va decidir que no faria més sang (58-78) tot i perdre una oportunitat d’or d’anotar 100 punts per primera vegada. Però dimecres arriba l’Agü Spor a Fontajau i els excessos es paguen. Tot va sortir tan rodó que fins i tot Mingo va rematar el partit amb un triple. Feia un mes que no n’anotava cap.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

uni-cadi-mkv2hn0r68fa6m5bew5ws4urjbr8tkrcj0fh70b81cgirona-vs-ponferradina-liga-adelante-en-directo