Les concessions es paguen

Les concessions es paguen

Per igualar la millor ratxa de victòries a segona A calia estar molt fi i badar molt poc. La visita a Santo Domingo era molt exigent, i els gironins no van saber mostrar la solvència que havien exhibit. Un començament de partit horrorós va penalitzar el conjunt gironí, que com a mínim va ser capaç d’arribar a l’últim minut ben viu, cosa que semblava una utopia en el minut 30, amb dos gols en contra, una expulsió i cap senyal de vida al davant.

El Girona va trigar deu minuts a trepitjar, de manera literal, el camp contrari. Temps suficient perquè l’Alcorcón presentés les seves credencials –intensitat, pressió i moltes ganes– i marqués l’1-0. Toribio ja havia fet un primer avís, els madrilenys ja havien executat un córner i un parell de faltes laterals llunyanes, i Julio Velázquez ja havia començat a perdre la veu reclamant intensitat màxima als seus homes. I, encara sense cap senyal de vida dels gironins, va arribar el 0-1, en una acció de mèrit d’Óscar Plano, clarivident a l’hora d’arribar a l’àrea i posar-la fora de l’abast de René, tot i que també va agrair la passivitat dels blanc-i-vermells, com la falta de contundència de Pablo Marí a l’hora d’anar al tall. El primer quart d’hora s’hauria pogut tancar de manera dramàtica per al Girona, que no va encaixar el segon gol d’Óscar Plano perquè René Román hi va posar el peu i ho va evitar. Tot plegat dibuixava un escenari entre gris fosc i negre per als de Pablo Machín.

I tot i que l’equip visitant va semblar estirar-se amb un parell de córners i una jugada de contraatac, res va canviar. Més aviat al contrari, perquè l’Alcorcón va insistir fins a trobar un panorama gairebé idíl·lic. Primer, amb un penal comès per Pablo Marí a Óscar Plano. És possible que el central rebés falta de l’exjugador del Madrid B, però la reacció, després que l’àrbitre no l’assenyalés, no podia ser de cap manera tornar-s’hi de la mateixa manera i fer-li penal. David Rodríguez no va perdonar des dels onze metres. I per acabar-ho d’adobar, Rubén Alcaraz va veure dues grogues en menys de quatre minuts, la segona per haver simulat penal. L’àrbitre, que era molt a prop, no ho va voler passar per alt i va enviar el barceloní a la dutxa. En mitja hora, dos gols en contra, una expulsió i cap mena de símptoma de reacció. Una garrotada sense pal·liatius.

En l’últim quart d’hora abans del descans, el Girona es va mirar de ressituar, amb una línia de quatre al darrere –Ramalho es va escorar més cap a la dreta, on Cifu havia tingut molts maldecaps amb Martín Luque– i Cifu més avançat. Poc abans del descans, la preocupació la va centrar l’estat del defensa local Elgezábal, que va rebre un impacte fortíssim en una topada amb Pedro Alcalá i se’l van haver d’endur a l’hospital.

El pas endavant

El parèntesi als vestidors no va servir per regirar gaire res. En els primers minuts de la segona part, els pocs “ui” van ser a l ‘àrea de René, amb arribades dels madrilenys que no van saber afinar en l’última passada. Si el Girona tenia més pilota, devia ser en bona part gràcies al fet que els madrilenys devien voler administrar bé tot l’avantatge adquirit. Machín no va trigar gaire més a fer sortir Sandaza. El tècnic va preferir substituir Aday i situar Cristian Herrera a l’esquerra. Amb Cifu a l’extrem dret, va arriscar amb tres centrals més exposats que mai al darrere. El cas és que Sandaza, amb un xut des de la frontal, va fer el primer de tres xuts seguits dels gironins, que van fer un pas endavant tan esperat com necessari. El perill, és clar, era que els madrilenys aprofitessin els espais i fessin el tercer, però ja no venia d’aquí.

El Girona va entrar amb vida als últims deu minuts gràcies a un penal comès sobre Ramalho, en què David Navarro no va fer valer precisament els anys de carrera que acumula. Cristian Herrera va marcar des dels onze metres el seu primer gol de la temporada. Els gironins van afrontar la recta final amb l’esperança d’acabar trobant un premi, i el 2-1 va fer entrar la por al cos dels de Julio Velázquez, conscients que podien malbaratar el fet de jugar tants minuts amb un més i amb dos gols d’avantatge. Amb els locals porucs, el Girona va començar la cursa contra el rellotge mirant de penjar pilotes però també amb alguna progressió interessant pels costats. El mèrit dels de Machín va ser saber arribar al final lluitant per empatar i fer patir l’Alcorcón fins que l’àrbitre va assenyalar el final. No hi va haver manera, però, d’evitar la primera derrota després de sis jornades ni l’excel·lent rendiment dels locals. Les concessions del començament de partit van pesar massa.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

1024x800_8b1060895504141239w_dc0b2dcf4604125821gir-lev-211115385325_1204326932979443_5118861116368507439_o