L’exigència ve de dins

L’exigència ve de dins

El més valorable de la victòria de l’Spar Citylift Girona contra el Ferrol no és el +25, ni el lideratge, del tot circumstancial. El que compta és que les gironines, a falta d’exigència per part del rival, se la van posar elles mateixes i van oferir un recital de treball defensiu i les primeres pinzellades de fantasia per tancar el partit en 22 minuts (57-28).

Disperses d’inici (2-9), les gironines es van reactivar primer a partir del triple (Buch, en la primera pilota que tocava, Ify i Spanou) per capgirar el resultat (13-9) i després començant un procés imparable d’ofegament al rival amb ús de variants defensives proactives –pressió a tota pista i, sobretot, el 2×1 a la banda– que van convertir les possessions del Ferrol en un suplici.

Sense aire

Tant va ser així, que les gallegues, que havien fet nou punts en els cinc primers minuts, en van anotar només 19 en els 17 següents. Fent servir sense cap recança la rotació de deu jugadores, l’equip d’Èric Surís va anar forjant un triomf que hauria pogut ser amplíssim.

Entre atacs que no passaven de mitja pista i tirs fora de posició en el segon 24, el segon quart va ser demolidor per al Ferrol, que va rebre unes quantes safates després de pèrdua. Peters va irrompre amb força (11 punts dels 30) i només la jove Araujo i algun rampell de Suárez intentaven replicar. Però entre totes dues, en la mitja part acumulaven la meitat de les 12 pèrdues de l’equip. I quan l’alera pivot s’asseia, el seu equip es quedava sense rebot i l’Uni podia acabar molts atacs des dels 6,75 amb la certesa que, si fallava, o Alminaite o Spanou garantien una nova possessió. Dos triples més (Jordana i Ibekwe) i un bàsquet d’Oma van situar el 57-28. La manta defensiva del Ferrol deixava tirs alliberats i el talent gironí es manifestava amb llibertat.

Fent passar els minuts

Va fer l’efecte, però, que l’Uni mirava el marcador i, amb +29, donava el matx per tancat. De fet ho estava, però els 18 minuts que faltaven no van tenir el mateix ritme defensiu ni, excepte situacions de superioritat, la mateixa capacitat de passar-se la pilota que fins aquell moment. Surís ja anava estalviant minuts –Jordana no va jugar els 14 últims– i l’equip anava fent, sovint en el refugi de les complicitats entre parelles amb passat
comú (Ibekwe-Spanou, Buch-Peters) o del creixement de Leo Rodríguez, que ahir sí que es va sentir còmoda a la pista i, a falta de canell afinat, va començar a exhibir repertori en accions de verticalitat.

Amb Silva guardant el pas endavant per a un altre partit, l’últim quart va ser per a Alminaite. No va tenir una entrada fàcil –poc contundent– però l’equip va començar a jugar per a ella, de dues maneres: perquè sumés o per generar joc amb la gegant lituana distribuint incrustada a la pintura. En el primer aspecte, després de tres errors seguits (més rebot d’atac seu) va agafar confiança a partir del primer bàsquet –bona lectura de Leo Rodríguez, que va renunciar a anotar perquè ho fes la pivot, necessitada d’accions positives– i va tancar el quart amb 7 punts, 5 rebots i 3 faltes rebudes. Èric Surís va fer jugar Marina Serra (debut a LF) i Janina Pairó, amb la col·laboració de Rosó Buch que, veient que el temps s’esgotava, va aturar el partit amb una falta. Ben vist.

Font: El Punt Avui

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

thumbcaptura-de-pantalla-2016-10-03-a-las-15-23-20