Partidàs per aixecar el vol

Partidàs per aixecar el vol

El Girona va viatjar a Getafe angoixat i en va sortir alliberat. Els de Machín van treure el millor de si mateixos en un escenari on els dotze últims anys només havia rebut visites d’equips de primera i en un partit en què hi havia més a perdre (2 punts dels últims 12 i risc de caure en descens és motiu perquè tremolin les cames) que no pas a guanyar. La sort és que si el Girona tenia urgències, el Getafe les tenia multiplicades per dos o per tres. I en casos així, sempre és millor jugar com a visitant que no pas com a local. Els madrilenys no només van tenir aviat la llosa del 0-1 (14′) i de l’expulsió (22′), sinó també la pressió d’un públic poc nombrós però molt cridaner que, acostumat al caviar de primera, es va dedicar més a criticar que no pas a animar.

Segurament, des de la perspectiva del Girona va ser el partit somiat. Sortir del Coliseum Alfonso Pérez amb els tres punts i la porteria a zero van ser dos objectius complerts que han de fer pujar l’autoestima d’un equip que no trobava el moment d’alçar el vol. Els de Machín haurien pogut fer molta més fressa i anar-se’n amb un resultat escandalós –amb el 0-2, l’individualisme i l’egoisme van passar a davant del joc col·lectiu– però també se’ls hauria pogut complicar la vida de mala manera si Stefan Scepovic hagués transformat el penal amb què l’àrbitre va castigar injustament el Girona en el minut 86. Això sí, amb més solidaritat entre Fran Sandaza i Cristian Herrera, si el penal hagués entrat hauria estat una anècdota.

Tot de cares

Amb un retoc en el dibuix i la concentració adequada, de seguida es va veure que el Girona tenia un altre aire. Sacrificar un punta no necessàriament implica fer un pas enrere. El Girona va atacar millor amb Longo sol a dalt i Borja García i Portu d’escuders que no pas ho solia fer amb un mitjapunta i dos davanters. És clar que sempre és més fàcil jugar amb el marcador a favor i el Girona va aconseguir avantatge ben aviat: en el 0-1 es van associar Portu i Longo, que va fer el seu quart gol en la lliga (14′). Gol a banda, ja s’havia vist que el Girona també havia fet un pas endavant defensivament. Els centrals van anar per feina i no es van estar de romanços. I la presència de l’oblidat fins ahir Rubén Alcaraz al costat de Pere Pons també va ajudar a l’equilibri defensiu. Després del 0-1 el Girona es va haver d’aplicar per contenir la ràbia local, però les incursions dels mitjapuntes no van ser suficients per perforar la porteria de Bounou en la primera part. I, ben aviat, el partit es va acabar de posar totalment de cara per als blanc-i-vermells amb l’expulsió de Feltscher, ben provocada per Borja García, un altre dels que ahir es van sentir molt còmodes fent parella amb Portu en aquesta segona onada gironina. Amb 68 minuts per jugar, un 0-1 a favor i jugant amb un futbolista més, què més es podia demanar?

Control absolut

Si amb onze contra onze el Girona ja feia més bona pinta, amb un home més aquesta sensació encara es va fer més gran. Els de Pablo Machín no van deixar ni respirar el Getafe, que es va passar l’últim quart d’hora llarg de la primera part i pràcticament tota la segona sense trepitjar l’àrea. Els locals van ser un voler i no poder i els gironins, més intensos i anímicament també més sencers, no els van destrossar perquè van fallar la penúltima passada o l’última rematada.

Això sí, no matar el partit hauria estat jugar amb foc. I Machín no s’ho va rumiar gaire a l’hora d’oxigenar l’atac amb Sandaza i Cristian Herrera. Els visitants, amb associacions curtes, criteri i paciència (tant dels migcampistes com dels carrilers), van continuar trobant autèntiques autopistes per clavar el cop de gràcia. Qui va tenir més punteria va ser Rubén Alcaraz, autor de tres gols en 180 minuts.

Ja feia estona que es veia que la victòria no es podia escapar. I que si s’escapava havia de ser perquè el Girona es complicava ell solet la vida, ja que el Getafe feia molts minuts que estava fora de cobertura. Ves per on, però, que Sandaza i Cristian Herrera van voler fer el seu golet i van perdonar el 0-3 i el 0-4. I el Getafe es va trobar amb un penal gairebé sense trepitjar l’àrea. Sort que Stefan va apuntar al pal, ja que, amb l’1-2, quatre minuts per jugar i dos d’afegit, segur que el Getafe hauria tret forces d’on no n’hi havia i al Girona li hauria vingut a la ment el partit del Mirandés. I qui sap si el guió hauria canviat sobtadament i s’hauria passat del partit perfecte a un malson.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Mallorca-Girona. Futbol. 2a divisió A. Iberostar estadi 
Foto: LOFpartit hoquei sobre patins Citylift Girona-Liceo. És el primer partit de la història a l'Ok lliga. Afgafar joc, banquetes i també ambient. . 
 1226#Quim Puig