Per descansar i per pensar

Per descansar i per pensar

Seria molt millor anar a l’aturada amb victòria, però de les patacades se n’ha d’extreure la part positiva, i a partir de la derrota de l’Spar Citylift Girona contra el Bembibre és inexcusable que el club i l’entrenador revisin l’estat de les coses, la confiança que es tenen entre ells i cap a la plantilla i prenguin –o no– les determinacions que calguin amb plena consciència i amb totes les cartes visibles a la taula. També la de Miguel Ángel Ortega. Fins ara les veus crítiques amb el tècnic s’havien contingut i de portes enfora hi havia hagut un sol discurs. Ha deixat de ser així, tot i que això no pressuposa que la reunió de demà de la junta decideixi res en aquest sentit.

Perquè és molt cert que l’equip està fos físicament i estressat mentalment, i que aquesta temporada és un cúmul de desgràcies, però també és ben veritat que amb energia i frescor, no n’hi haurà prou per guanyar la lliga. El mercat de jugadores es tanca el dia 26 però costa argumentar que fer un fitxatge seria la solució per a un equip que primer hauria de demostrar que sap a què juga, i que hi creu.

Perquè el Bembibre, un equip normalet de la lliga, amb sis derrotes en set partits i amb tres jugadores físicament lluny de l’estàndard de la Lliga Femenina, va fer anar sempre de bòlit l’Uni. Va fer la sensació que les gironines corrien el doble per no atrapar res. Coulibaly va ser repetidament retratada per McKinney sense que la regirada de turmell esquerre (4′) sigui excusa. Sense rotació interior, l’Uni va jugar molts minuts amb quatre petites i Anna Gómez –gran partit– va llegir perfectament les superioritats de l’esmentada McKinney amb Coulibaly o Kuktiene, però també les de Laura Herrera amb qualsevol exterior de l’Uni. Dels desajustaments en van venir molts punts visitants. Entre McKinney i Herrera sumaven 12/13 al final del tercer quart (39-55).

Sempre a remolc

L’Uni –amb quatre petites d’inici i durant molts minuts– va ser més prudent defensivament per evitar una mort prematura però, segurament per falta de costum, es va sentir despullat en el primer quart (només una pèrdua visitant) i, sobretot en el segon quart, li va comportar una pèrdua d’identitat.

El Bembibre va obrir el primer forat important (2-12 i 22-35) i a partir d’aquest moment va sentir que estava en el camí correcte. Ortega va veure clar que necessitava Coulibaly i Kuktiene juntes en pista. L’Uni va apujar la línia defensiva i dues recuperacions de Givens van donar dues transicions, dos rampells (26-35), però sense continuïtat (26-40).

El tercer quart va ser un drama. Tot l’atac gironí era una successió d’uns contra uns en la segona meitat de la possessió, perquè en els 15 primers segons no passava res. Ni s’aconseguia generar cap desequilibri, ni crear cap costat dèbil, ni trobar tiradores alliberades. I les poques vegades que s’hi connectava, els tirs oberts no entraven. Al darrere, fins i tot el rebot era un problema i el forat es mantenia generós (39-55) amb McKinney molt present.

I l’últim període va ser d’impotència. Perquè ni portant la defensa a l’agressivitat habitual n’hi va haver prou. Perquè Anna Gómez va interpretar el partit perfectament. Perquè ni el recurs al triple servia de res (1/6). Perquè Givens semblava l’única amb capacitat i
energia per anotar (11 punts). I, sobretot, perquè va fer falta arribar al minuts 32 per veure la primera pilota doblada a dins que acabava en bàsquet (Coulibaly, 43-57).

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

1455441083_953807_1455477585_noticia_grandeFutbol. Temporada 2015/16. 2a divisió A. Partit entre el Girona i l'Oviedo a l'estadi de Montilivi. Entrenadors, jugades variades, ambient, llotja...