Queixalada amb gust de 1a

Queixalada amb gust de 1a

 

Al final, les llàgrimes del Girona van ser d’alegria, però haurien pogut ben bé ser de ràbia i fins i tot d’una certa impotència si Edgar Hernández, en el minut 92, no hagués enviat fora de l’estadi un penal a favor del Reus que hauria estat el 2-2 i el setè empat en les últimes vuit jornades dels del Baix Camp. Als de Machín se’ls va acabar descontrolant un partit que va seguir un guió que ja se saben de memòria: amb el 0-2 del minut 85, el Girona tenia el duel fins i tot més guanyat que el PSG l’eliminatòria de la lliga de campions de dimarts amb el 3-1 en el 87. Però en la setmana dels partits de futbol amb finals de bàsquet ja no hi ha res al sac abans d’hora. I el que els va passar als de Machín en el tram final del duel d’ahir a Reus va ser com una pel·lícula de por: primer, l’expulsió de Rubén Alcaraz (dues grogues en dos minuts, 82′ i 84′); poc després, l’1-2 de Querol (88′), i, finalment, el penal a favor del Reus enmig del setge dels locals, absolutament desbocats en atac.

La queixalada d’ahir del Girona va tenir clarament gust de primera divisió en un municipal de Reus on el color blanc-i-vermell es va imposar al roig-i-negre i on la cridòria visitant va ser un suport fonamental per als futbolistes de Machín. El coixí, quan falten tretze jornades per al final, ja és d’onze punts, i si diumenge els gironins liquiden el Cadis a Montilivi, serà com a mínim de dotze, amb dotze partits per disputar-se. Res hauria d’impedir que el Girona fes el gran cim en el curs 2016/17. Ni arbitratges com el del reincident Figueroa Vázquez, que són com una gota malaia. I, tot i que el preu que va pagar el Girona va ser molt alt (Alcalá i Alcaraz seran baixa per sanció, i Aday i Borja García no van acabar el partit per problemes físics), aquest és un equip a prova de bomba.

El Reus, un pèl millor

No va ser una bona primera part del Girona, tot i que l’inici prometia, perquè en el minut 4 els de Pablo Machín ja col·leccionaven dues arribades a l’àrea local. El Reus, però, no va trigar a reparar la petita avaria defensiva i a controlar la possessió de la pilota, que ahir era una qüestió cabdal. Els locals s’associaven bé a tres quartes parts amb els tres mitjos i els tres davanters mentre els visitants feien massa quilòmetres darrere la pilota intentant caçar ombres. El Reus fallava en el mateix de sempre, que en el futbol és el més important: l’última passada i la rematada. De fet, tot i el domini roig-i-negre, René no va haver d’intervenir ni una sola vegada.

Plantat amb dos puntes, el Girona va apostar pel futbol directe. Un mal negoci ahir, perquè la distància entre el mig del camp i la davantera va ser excessiva, i en les pilotes llargues els defenses locals sempre es van imposar a Sandaza i Longo. El Girona tampoc va saber marejar el rival i allargar les possessions per sotmetre el Reus a un desgast extra sense pilota. I si René no va haver d’intervenir, Edgar Badia, tampoc. En la primera part, el Reus va ser millor en els punts, però el 0-0 estava cantat.

Mana l’efectivitat

Machín ja no va esperar a veure com començava la segona part. Va sacrificar Longo (amb una targeta) i va posar en dansa Portu. Del 3-5-2 al 3-4-2-1, amb Sandaza de referència i Borja García i Portu en la segona onada. Van trigar dos minuts a trobar-se: l’assistència del madrileny i la definició del murcià van significar el cop d’efecte dels gironins (0-1, 47′).

El partit va agafar una altra dimensió i el Girona va tenir els seus millors minuts. Sòlid al darrere, i amb espais, camp i futbolistes al davant. Ingredients suficients per clavar el cop de gràcia, que va arribar després de diverses amenaces al contraatac. El 0-2 va ser una oda al futbol directe: desplaçament de 50 metres de Juanpe i cavalcada i definició de Sandaza.

Un final de taquicàrdia

El Reus havia mogut fitxa poc abans del 0-2 (Natxo González va fer entrar Querol i Carbia) i va arriscar encara més després que el partit se li fes una muntanya (Edgar). Perdut per perdut, els locals s’ho van jugar tot a la carta de l’atac.

La primera pedra de la reacció reusenca la va posar Alcaraz, que va veure la segona targeta dos minuts després d’haver vist la primera (82′ i 84′). No li calia tanta impetuositat en una falta al mig del camp, i encara menys amb un àrbitre com Figueroa Vázquez, que ja havia indignat els visitants amb les faltes i les targetes. Tot i la inferioritat, el partit va seguir sota control fins que Querol va definir de meravella i va fer l’1-2. Al Girona li van agafar totes les pors. I Pablo Marí, que havia entrat en el minut 87 amb 0-2, va fer el penal que va glaçar el cor dels gironins. Per sort per al Girona, i especialment per a l’excentral del Nàstic, el Reus va desaprofitar la pena màxima. Un altre senyal que el destí del Girona sembla més que escrit.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

1024x800_a5e75e8f2804200345dsc_8725brianna740-1