Recordeu la data: 4-6-2017… El Girona FC és de primera!

Recordeu la data: 4-6-2017… El Girona FC és de primera!

Les llàgrimes, aquesta vegada sí, van ser de felicitat. D’orgull, d’emoció, de satisfacció, d’èxtasi. De saber que, per fi, l’havien feta grossa. El Girona ja és a l’elit. Ha costat, i ha fet falta viure un grapat de frustracions, però se n’ha sortit. El conjunt blanc-i-vermell va tancar ahir el capítol més rellevant dels seus 87 anys d’història i va posar fi a la falta de representació de les comarques gironines en la màxima categoria del futbol estatal. El conjunt de Pablo Machín va aconseguir el punt que li faltava en un partit molt ensopit contra el Saragossa, en què els uns i els altres en feien prou amb un punt per assolir els seus objectius i no van voler córrer cap mena de risc. Ja n’hi havia hagut prou, de patiment. L’excel·lent trajectòria durant tota la temporada havia permès als gironins arribar en una situació de privilegi. Ahir no tocava cap sobresalt i sí molta festa, que va ser grossa.

El partit contra el Saragossa va ser volgudament ensopit, però va tenir una prèvia ja vibrant, amb una rebuda espectacular de l’afició a l’autocar de l’equip, i un postpartit a l’altura de l’èxit assolit. L’afició es va començar a creure l’ascens passats uns quants minuts de la segona meitat, amb el guió de tranquil·litat absoluta al terreny de joc. I poc abans d’acabar, a la mateixa banqueta gironina van començar les abraçades.

Ganes de festa

Quan Arcediano Monescillo va xiular el final, el terreny de joc es va convertir de seguida en un mosaic de samarretes blanc-i-vermelles, perquè els aficionats no van fer cas a l’avís de megafonia i van saltar al camp. El club, però, tenia ben preparada i organitzada una festa, i els seguidors van acabar fent cas i van tornar al seu seient. La plantilla, amb samarretes commemoratives, va entrar al camp enmig d’un espectacle de llums –l’estadi estava a les fosques– i de colors. Hi va haver jugadors molt ovacionats, i també algun xiulet cap a Alcaraz. Un cop van ser tots al centre del camp, van fer la volta d’honor per agrair el suport a l’afició. Hi va haver parlaments breus de Machín, Richy, Eloi, Pere Pons, Granell i Felipe, i l’acte es va tancar amb focs artificials.

L’històric ascens tanca una etapa de nou temporades a segona A del Girona, que s’havia convertit en el club que més anys acumulava a plata. El gol de Migue va obrir un escenari que no tenia res a veure amb l’anterior, però el salt que fa ara el club és abismal. Tot i que hi haurà reformes per fer que ja s’han anat madurant, els ingressos es multiplicaran, sobretot a partir dels drets televisius. El Girona entra en una altra dimensió, desconeguda fins ara, i ho fa amb un projecte que va començar amb la intenció inequívoca i expressada pels seus responsables d’arribar a dalt de tot. Fa temps que el club es prepara en tots els sentits i, després de garrotades i demores, ha arribat l’hora. Girona és de primera.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

18740407_1691552494203411_8988787356839580874_n