Un dia de flors i violes

Un dia de flors i violes

Ja li tocava a l’Spar Citylift una tarda tranquil·la. S’intuïa que la visita a l’ISB ho podia ser –fa alguna jornada que ha consumat el descens–, però els dos triomfs seguits de les basques obligaven a no sortir a la lluna de València. L’equip no va estar-se d’orgues i, amb un domini aclaparador en totes les facetes del joc, aviat va erosionar el rival, transparent i conscient de la seva inferioritat. Ni quan tot estava ventilat va abaixar-se el pistó i el fruit va ser la victòria més concloent del curs (+43), l’anotació més baixa del rival (43) i la tornada a la zona de play-off, gràcies a la derrota del Cadí de dissabte.

I, enmig de tant registre positiu, hi sobresurt la tornada d’Ibekwe. Com si no hagués marxat mai, va exhibir el seu talent en el debut, si bé la fragilitat del rival també ho van facilitar. Fins i tot en un duel tan insuls com el d’ahir ja va veure’s, però, que el seu impacte és grandiós.

Físic i rebot

Va veure’s de seguida que l’equip gironí no donaria ni aigua al rival. Va sortir centrat i no li va costar distanciar-se a partir del seu encert (6-11, 4′), amb 5/5 en tirs. L’equip basc, amb escassos recursos, tenia en la verticalitat de Silva la font de producció per bé que, a l’altre costat de la pista, Jordana li replicava, inspiradíssima des del triple (4/4 el primer parcial). Va ser aquest encert de la capitana la que va fer forat de veritat, coincidint amb l’entrada d’Ibekwe a la pista (12-24, 8′).

Els dèficits de l’ISB quedaven cada cop més al descobert i ni la defensa zonal 2-3 amb què es va refugiar en moltes fases li va corregir els problemes. En especial, el del rebot. A això, se li va afegir la irrupció ofensiva d’Ibekwe. Actuant de quatre –en el primer quart ho va fer d’alera–, va multiplicar-se i el tàndem amb Coulibaly va ser devastador per un rival amb tantíssimes limitacions (18-40, 16′). Que tot fos tan plàcid va permetre que Xavi Fernández pogués moure la banqueta contínuament. Això, i un cert punt de relaxació, van facilitar que el rival pogués llimar tímidament la diferència. Com sempre, a partir de Silva i Markovic, que duien 22 dels 28 punts de les seves a mitja part. Però, en els últims segons, dos triples, d’Ibekwe i Kuktiene, van situar un +21 a l’equador més que definitiu.

Amb el partit vist per a sentència, la segona part va servir ja per fer un entrenament de qualitat amb un rival ja sense esma per a res. I, sense encert de fora (1/23 triples), ni cap presència a la pintura, la diferència es va anar fent gran fins a créixer més enllà del +30 durant el darrer quart. L’ISB es va refugiar en una defensa zonal per evitar que li caigués un ruixat, però es va trobar la paciència de l’equip gironí, que va moure la pilota amb criteri i va trobar bones situacions de tir. Un bon dia per fer partícips a totes del triomf, si bé per trobar un però queden les 23 pilotes perdudes. Això sí, la candidesa del rival li va impedir treure’n profit.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

w_900x700_12194305_mg_4679780_0008_5446278_6eabf1476ef9cc3d2aa10ddac3af9cbf