Un malefici que no té final

Un malefici que no té final

L’equip gallec s’endú els tres punts de Montilivi amb un sol xut entre els tres pals i eleva a vuit el nombre de partits seguits del Girona sense guanyar al seu estadi

Els de Pablo Machín van llençar la primera part, però quan havien fet mèrits de sobres per avançar-se després del descans va arribar el 0-1 (81′) 

Doncs no es va tancar el cercle. I la ferida, lluny de cicatritzar-se, es va agreujar. Evidentment, la nova garrotada que va rebre ahir el Girona a mans del Lugo és incomparable a la de la passada temporada, però és un altre senyal que el malefici que l’equip gallec va sembrar fa cinc mesos a Montilivi continua vigent i que se’n veu el final. Són ja vuit partits oficials seguits del Girona sense guanyar a l’estadi, on tothom suca encara que no s’ho mereixi, com ahir el Lugo, que en va fer prou amb un sol xut entre els tres pals per endur-se el triomf. El pitjor local de la segona A –els gironins, a més, són els únics que no han guanyat ni un partit a casa– ja ha deixat escapar 14 punts dels 18 que s’han posat en joc a Montilivi. Potser s’haurà de començar a plantar alls per desfer l’encanteri.

Primera part dantesca

D’allò que se’n diu futbol, en la primera meitat se’n va veure entre poc i gens. Difícilment el Girona atraurà més adeptes si l’equip no canvia la filosofia de joc del primer acte, molt primitiu i amb escàs gust per a l’espectacle. Amb pilotades amunt i sense sentit, perillen més els ocells i els focus de la visera de la tribuna que no pas la porteria rival. I si els destinataris dels melons són jugadors d’1,60 m com Felipe o Borja García, els primers que es desesperen amb aquest tipus de joc, som al cap del carrer.

El Girona pràcticament no va fer ni pessigolles al Lugo, que només va patir relativament en les accions a pilota aturada. Pol Llonch i Aday, els dos carrilers ahir, es van fer un tip d’estavellar totes les seves centrades contra els defenses visitants, ben plantats i distribuïts sobre el terreny de joc. I desactivar el futbol directe dels locals va ser un joc de nens per als de Luis Milla. En atac, el Lugo va dimitir directament, tot i fer la sensació de jugar amb tres puntes. I el 0-0 en el descans era el resultat que millor castigava dos equips que no van jugar a res.

Álamo ho millora

Després de llençar la primera part a les escombraries, el Girona va començar a donar senyals de vida després del descans. Machín, que sol esperar a moure la banqueta quan s’ha jugat més d’una hora de partit, ho devia veure també força malament per fer dos moviments a la mitja part: Javi Álamo i Àlex Granell. La irrupció del primer va ser com aigua beneïda per al Girona, que va trobar un filó pel carril dret. De fet, poca gent va entendre la suplència del canari, per molt bé que hagués estat Pol Llonch en els dos últims partits.

El Girona, que també va posar una marxa més, va començar a carburar, sobretot pel costat dret, on Javi Álamo va fer un estrip a la defensa rival. Borja Garcia, que també ho va veure clar, es va deixar caure a aquest costat i va formar una molt bona societat amb el canari. Els locals no es van cansar de foradar la defensa rival per aquest costat i enviar centrades a l’àrea, on es va trobar a faltar un jugador que les endrecés. El Girona, però, va créixer per moments, i feia la sensació que l’1-0 cauria com fruita madura. A banda de tot el que es va generar pel costat dret, el conjunt de Pablo Machín també es va fer un tip de llançar córners i de tenir segones opcions, amb l’esquerra de Granell sempre amenaçant. Els aficionats locals, que havien rebut el Lugo amb molts de xiulets però que s’havien refredat amb el joc del seu equip en la primera part, es van tornar a engrescar. Els visitants resistien com podien i s’encomanaven al seu porter, José Juan, que va salvar dues rematades de Mata que duien segell de gol. Convençut que amb una segona referència al davant la capacitat rematadora dels locals es multiplicaria, Machín va fer sortir Jairo.

El Lugo s’avança

Com més a prop semblava l’1-0 va arribar el 0-1. Ningú no hauria donat ni un euro pels gallecs, que no s’havien acostat en tota la segona meitat a l’àrea de Becerra. De fet, en el gol, tampoc va ser necessari trepitjar-la. Sergio Marcos es va treure del barret un xutàs de 30 metres que va enxampar per sorpresa tothom, començant per Becerra. Ni els visitants s’ho creien, que poguessin aspirar a guanyar el partit.

El 0-1 va tenir uns efectes devastadors en els locals. Tot i que quedaven encara nou minuts, el Girona ja no va tenir capacitat de rearmar-se moralment ni de donar resposta a un resultat advers. I per al Lugo, que ja es va defensar molt bé amb el 0-0, el gol va ser com una injecció d’adrenalina per arribar al final en un estat mental molt superior als gironins. Hi va haver dos tristos minuts d’afegit, però la sensació és que encara que l’àrbitre hagués concedit un temps extra més generós els locals no haurien fet gaire més.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Captura12227695_945043535531980_6868333108023602895_n