Un triomf des del rigor

Un triomf des del rigor

L’Spar Citylift Girona va encadenar ahir la tercera victòria, la tretzena de la temporada, mostrant una important densitat argumental. L’Uni Ferrol li va saber complicar el propòsit en els primers minuts (20-12), des de la vivacitat del joc i les defenses alternatives, jugant sempre molt lluny de l’anella i entrant a la zona només per finalitzar. Però el guió local és monotemàtic i quan l’Uni va trobar ritme ofensiu en l’inici del segon quart després de compensar-se en defensa (26-26, 14′), la qualitat i la resolució van acompanyar-lo a bon port. Va tenir algun moment de feblesa en els primers instants del tercer quart –d’un 35-47 a un 42-47 en un minut i mig–, però tenia la pissarra ben dibuixada per arranjar la situació. Pendents del que faci aquesta tarda l’Avenida contra el Zamora, l’Uni va complir la seva part del tracte. I va fer-ho jugant bé, que, més enllà de circumstàncies de classificació, és el més important.

Paciència i eficiència

A l’equip li va costar entrar en ritme de partit i, de fet, es pot afirmar que va anar a peu canviat tot el primer quart. En tenia gran culpa la mobilitat del rival i de Barbee en particular, no per coneguda menys punyent. L’alera exemplificava l’aposta local: joc per fora, sense cap interior prop de l’anella i treball per generar espais on localitzar bons tirs. Tot i la incomoditat, l’Uni sabia equilibrar el marcador (9-9). Quan Surís va iniciar les rotacions, la pressió gironina sobre la pilota a camp propi i més enllà de mitja pista no va cessar, però va coincidir amb l’encert exterior del Ferrol. I de l’11-9 es va passar al 20-12 en un parell de minuts. El resum del quart (24-15) es palesava en el desencert, en el tir (6/13) i en la descurança de la pilota (6 pèrdues).

Amb dificultats per entrar en ritme atacant des del cinc contra cinc, l’Uni va tirar pel dret en el segon parcial. Des de l’atenció i l’activitat defensives, amb més criteri i conciliació, va embastar un 2-11 forçant molt bé a camp obert. Lino López va aturar el partit i va insistir en la defensa zonal, però les gironines ja havien trobat la clau de volta. Ajustades en defensa per negar espais i obligant el rival a tirar de fora i fora de posició (1/7), l’ideari era cercar sempre la transició i harmonitzar-la portant la pilota a sota (Spanou). Ofensiva preferentment en moviment i contra defensa desorganitzada. Peters en deia bé (31-37).

El camí estava delimitat i l’equip volia anar per feina, tornant del descans. Amb Ify de protagonista, ja fos culminant les transicions o jugant al pal baix, obria l’escomesa amb inspiració (35-47). Malauradament, la bona sortida ofensiva no va anar acompanyada de la diligència defensiva. Defenses deficients dels talls, en els bloquejos indirectes però també en compromisos individuals, i les pilotes perdudes no forçades van permetre al Ferrol, que carregava bé el rebot, tornar al partit (42-47, 25′). Un temps mort de Surís va despertar les jugadores. Al darrere, perquè el desencert, ara compartit, servia per tancar el tercer període (44-53).

El desenllaç podia ser intrigant o plàcid i l’Uni va escollir fer-ho fàcil. Disseccionant bé els atacs, amb moderació, forçant el joc a camp obert quan era oportú i circulant amb paciència en el cinc contra cinc davant les constants defenses alternatives locals. I amb zel i un bon balanç, ara sí, l’equip va situar un 48-62 (34′) que era el preludi del final. Una cloenda que Buch, inspiradíssima en el tir exterior, va certificar encara amb tres minuts per jugar-se (52-68).

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

thumbfotospropies20170115225546-63_g