Una sequera per encendre les alarmes

Una sequera per encendre les alarmes

Després de tretze jornades de lliga, el Girona no arriba a la mitjana d’un gol per partit, cosa que no li passava des de la temporada del debut

En els cinc darrers duels (quatre de lliga i el de la copa Catalunya), els de Machín només han celebrat una diana, la de Rubén Alcaraz a Pamplona

Només l’Athletic B i el Mallorca (8) tenen pitjors registres

El Girona no arribarà gaire lluny si no millora de seguida la mitjana de 0,84 gols per partit, que de moment el situa en els últims vagons, els que tenen més números per descarrilar. Amb només onze gols després de tretze partits –curiosament amb aquest mateix balanç el Lugo ha sumat sis punts més i està en zona de play-off–, el conjunt de Pablo Machín està a anys llum de les prestacions que va oferir el curs passat, en què en aquestes mateixes dates ja havia marcat el doble de gols (22) i no s’havia quedat ni un sol enfrontament en blanc (enguany, de moment, ja en són sis).

Números a banda, les sensacions també són ben irregulars. Feia una setmana, el Girona s’havia atipat de fer ocasions contra el Lugo, però dissabte a Vitòria va tenir molts problemes per inquietar la porteria de Fernando Pacheco, que gairebé no va haver d’intervenir malgrat que l’Alavés es va quedar amb deu jugadors des del minut 27 i va jugar amb nou els 21 darrers minuts. A Mendizorrotza, el balanç del millor visitant del grup va ser tan preocupant com a Tarragona (1-0), a Miranda (1-0) i fins i tot a Leganés (malgrat el 2-2 final, el Girona no va fer el primer xut entre pals fins més enllà del minut 80). Irregularitat a banda, hi ha la percepció que el 3-5-2 comença a fer figa. O el Girona no l’executa amb la mateixa energia i convicció que la temporada passada o els rivals li han pres la mida. O les dues coses.

L’aportació dels puntes

Jairo Morillas és el davanter més inspirat (fa un gol cada 138 minuts, mentre que Mata en necessita 368). Felipe Sanchón (829 minuts)i Borja García (389) encara no s’han estrenat i se’ls veu patir força amb el joc directe de l’equip. Sobta especialment la desacceleració de Felipe, un jugador que sol començar cada temporada a un ritme descomunal: després de tretze partits, l’any passat ja havia marcat vuit gols i l’anterior, set. A hores d’ara, una de les grans esperances del Girona és Rubén Sobrino, que va anar convocat a Vitòria tot i que Machín no el va fer jugar. Val a dir, però, que l’exjugador de la Ponferradina tampoc és un golejador acreditat: el curs passat en va fer només cinc.

Els gols se’ls han repartit només sis jugadors. Altres cursos, en aquestes mateixes dates, ja havien marcat onze futbolistes. I l’any passat, entre Felipe i Sandaza ja en sumaven catorze, tres més que tot l’equip aquest curs.

Bloqueig ofensiu

L’encallada en atac s’ha fet molt més notable en les últimes jornades. En els cinc darrers partits (quatre de lliga més el de la copa Catalunya al Miniestadi), el Girona només ha fet un gol (Rubén Alcaraz, postergat per Machín a Vitòria), que almenys va donar els tres punts al camp del líder, l’Osasuna. El balanç d’aquest tram és de quatre punts de dotze en la lliga i fora de la final de la copa Catalunya.

 

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Bàsquet. Girona. Partit de l'Eurolliga femenina entre l'Spar Citylift Girona i el Iekaterinburg rus al pavelló de Fontajau. El màxim de fotos possibles de jugades, ambient i les dues banquetes.12238026_947612005275133_5353389658867483490_o