Una tarda perfecta

Una tarda perfecta

Triomf plàcid de l’Spar Citylift Girona, amb moments brillants en defensa, molt d’estalvi de minuts i un far a la pista

Chelsea Gray il·lumina Fontajau amb una capacitat descomunal de generar bàsquet

La temuda tornada a la LLF després de l’estrena a Orenburg es va resoldre amb unes sensacions millors fins i tot que la victòria, ja prou contundent. El Ferrol, una ànima càndida a la pista, incapaç d’anar al tir lliure, sense rebot ni joc interior, sense encert de distància, va ser una presa molt fàcil per l’Spar Citylift Girona, a qui el nivell de l’Eurolliga –per molt que el Nadejda l’atonyinés– sembla haver-li fet apujar el llistó de l’autoexigència.

Això és el que va semblar, com a mínim, per la posada en escena (7-0, anant per feina), per la continuïtat en l’esforç defensiu (el 2 per 1 a la pilota va generar moltes recuperacions en primera o segona acció), pel control absolut del rebot (11 possessions més en la 1a meitat) i per la voluntat de córrer sempre que es pogués. L’atac de la primera meitat no va ser cap compendi virtuós, perquè al costat de les espurnes de Gray hi havia excés de solucions individuals i pèrdues de pilota. Però sempre apareixia l’esforç i el respecte a les regles al darrere. Tant se val si després d’una gran defensa, el rival porta la pilota a la cantonada i cau un triple. A la llarga, la consistència al darrere dóna resultats, victòries.

I així va ser. Amb 38-28 i Pikciute asseguda amb tres faltes, l’activitat al darrere va propiciar un 15-2 que va triturar el rival (53-30), amb menció especial per a Mingo i la seva resposta professional a la decepció que li va representar saber que, excepte lesió de Gray o Coulibaly, no jugarà l’Eurolliga.

Feliç fent feliç

Gray és un cas a part. Per Fontajau hi va passar Chardé Houston, dotada d’un talent com a mínim tan gran com el de l’escorta. Però el que és realment insòlit és trobar una nord-americana que gaudeixi generant bàsquet. Ahir, 9 assistències, però si les seves companyes haguessin estat més precises, serien 13 o 14. Va fer tota la sensació que, arribat a un punt, Gray va decidir que no faria més punts, que les passaria totes. Processa i executa el joc a una velocitat que no totes les jugadores poden assimilar. A 7:46 del final, Ortega va fer escalfar Coulibaly, que va debutar testimonialment –no havia ni dinat– a 2:45 del final enmig d’una ovació només comparable a la que havien rebut Gray, Comella i Jòdar.

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

12119901_936178203085180_859776234435069965_oANIOL RESCLOSA - 
PAVELLO FONTAJAU GIRONA - 
PARTIT BASQUET UNI GIRONA FERROL - ENTRENADOR MIGUEL ANGEL ORTEGA