Victòria i grans sensacions

Victòria i grans sensacions

Hi ha dies que les victòries àmplies arriben per pur talent, exhibit a batzegades i suficient contra qualsevol rival excepte l’Avenida. La d’ahir no és d’aquestes, ben al contrari. L’Spar Citylift Girona tenia un pla de treball i el va executar amb un rigor, constància i solidesa remarcables. Va suportar bé la sobreexcitació del rival els primers quinze minuts i el va anar sotmetent fins al final. Minut a minut. Sense la desconnexió de l’últim quart dimecres contra el TSV. Els vuit punts de l’Araski –fins ahir quart a la lliga– en els últims deu minuts ho expressen tot.

L’Araski, al límit

En tota la primera meitat va fer la sensació que l’Uni no es desviava del seu pla, independentment dels triples locals, de les fuetades de Roselis Silva i de l’energia defensiva que desprenia l’Araski, generós al límit en l’esforç, molt valent i arriscant a l’hora d’intentar arribar a totes les rotacions de pilota.

Però el que no va fer l’equip gironí va ser trencar el partit. Massa abús del triple en el primer quart (7 tirs, per 4 de 2), com si confiessin cegament que Coulibaly agafaria tots els rebots, cosa que no va passar fins al segon quart. Però la clau que només s’anotessin 15 punts va ser que la defensa de l’Araski, basada en la rotació constant –nou jugadores van actuar en el primer quart– no va concedir tirs còmodes. Al darrere, l’Uni va controlar bé el principal perill local, Roundtree (0) però se li va escapar la veterana Liñeira (7).

En el segon quart, l’Araski va somiar per un moment (24-22) però va irrompre en el partit Peters, que d’inici va estar imprecisa però quan va afinar el canell va anotar vuit punts punts seguits i va obrir un petit forat (24-30). L’Uni seguia a la seva i combinava bé l’atac posicional –sempre acabava trobant una situació per anotar, entrés o no el tir– amb pinzellades de transició, més a partir del rebot que de la pressió defensiva. I el rebot, però d’atac, va ser la clau del segon quart (7 gironins, per 5 defensius de l’Araski), amb un màxim avantatge de 8 (32-40) i un triple d’Ibekwe per tancar el quart (36-43).

Sòlid i impertorbable

També des de 6.75 va arribar el primer moviment de la segona meitat (Spanou, 36-46), replicat per Silva (39-46). L’Uni movia bé la pilota en atac però l’Araski s’aferrava al que podia (sobretot a Silva) per no marxar (43-46). Però les cames ja no eren les mateixes i rere les cames, el canell ja no estava fi. Al contrari que l’Spar, que a còpia de triples i transicions va anar obrint forat alhora que a l’Araski se li feia fosc (4-14 i 47-60), sobretot amb la defensa zonal 2-3 amb Alminaite al mig.

Semblava que l’equip que havia jugat dimecres i que havia fet set hores en autocar era l’Araski. I a mesura que a les locals se’ls anava buidant el dipòsit l’Uni perfeccionava la circulació de pilota. Fins al màxim avantatge, el 57-80 final.

Font: L’Esportiu

Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

1024x800_e1e2e2180727215914w_4014d6f14427210853elche-girona-1215418353_1204315602980576_8426150558839845483_o