“Vull que l’equip transmeti passió i que guanyi”

“Vull que l’equip transmeti passió i que guanyi”

Fa només divuit dies que l’Spar Citylift Girona sua la samarreta a Fontajau. I aquest cop l’expressió no és un tòpic. Miguel Ángel Ortega (l’Hospitalet de Llobregat, 1963) ha exigit un nivell d’entrenament des del primer dia que hauria de permetre que l’equip arribés a un to mínim als primers partits oficials. L’estrena, demà a Fontajau.

Com ha vist evolucionar l’equip i què li transmet ara?
Estem fent l’equip, transmetent a la gent el que busco. Vull un equip que connecti amb la grada, que transmeti una mica de passió, que treballi i, evidentment, que guanyi. Que no sigui un equip que tant li fa. Estem creant tot això, però és difícil quan som poca gent. Quan pots fer cinc contra cinc tothom té més clar què ha de fer.
Perquè l’equip jugui com vol vostè, creu que l’han encertat amb les incorporacions?
A vegades costa que la gent jove que arriba sàpiga ben bé on va. Hi ha qui no necessita gens de temps, com Knezevic, a qui li ha estat més fàcil perquè em coneix i ja ha jugat la lliga. Però hi ha qui demana més temps perquè li costa més.
Va ser una decepció la marxa tan prematura d’Abramovic?
Sí, però és millor que hagi passat ara que més endavant, o que s’hagués quedat aquí i ara una setmana estic bé i una altra no tan bé. Millor que marxi i que s’aclareixi.
La temporada passada, quan estava al Cadí, em deia que sempre jugaven amb un desgast tan alt perquè era el que es podia fer amb la plantilla que tenia. Ara, amb més qualitat a l’Spar, veurem un equip amb més registres?
Una cosa és quan tens gent per formar i per fer créixer, com l’any passat amb Tània Pérez, Laura Gil, De Kleijn, Ben Abdelkader… S’havia de fer un bàsquet que les ajudés a ser millors jugadores. Aquí també han de treballar i millorar, però n’esperem una mica més de rendiment. Tàcticament tindrem més coses. No pressionarem a tota la pista en tots els partits de principi a final. Si ho vam fer contra l’Ekaterinburg va ser perquè hem començat un pèl tard, i aquest és un bon entrenament per trobar el to físic. No podem anar a poc a poc, amb una mica de mandra. Ens hem d’espavilar, anar per feina. Ara, quan toqui competir, farem el que calgui en cada moment.
Individualitzar costa, però sembla que el potencial de Spanou és molt alt.
Sí, és cert. Però quan arribes a un equip nou, amb un entrenador nou, no és fàcil. Pot fer moltes coses, però també ha de treballar alguns aspectes defensius. Ha estat molt temps als EUA jugant de cinc, sense sortir de la pintura. Té aquest estil americà d’agafo la pilota i ja no veig res més. És normal, i ho fa bé, però s’ha d’adonar que té al voltant gent com Jordana i Kuktiene, que també juguen.
Amb absències i tot, en la Lliga Catalana l’Uni és favorit.
L’equip està per fer. Potser en termes de prestigi, de plantilla…
Ara s’està espolsant la pressió?
No, de cap manera. Jo vull guanyar, però l’equip no està fet. Vull guanyar tot el que es pugui, però pas a pas. I el primer és fer l’equip. Jo no ploro. Aquí estem acostumats a tenir por de tot. A mi, de por, me’n fan quatre coses i prou. Jo he plorat el dia que va morir el meu pare i prou. Però no puc entrenar un equip de gent que es refugiï en pretextos. Endavant, tu! Una mica de trempera o, si no, on anem? Tots ens estem comparant, però aquest discurs de la comparació, que si aquest té, que si Salamanca té… no m’agrada gens.
Tots estem pendents de Gray. Què n’espera, quan arribi?
També li serà complicat. Arriba tard i no tenim gaire temps. Ve de competir al màxim nivell i arriba a un equip amb una exigència màxima de guanyar. I tampoc té moltíssima experiència. És jove i té molt talent, però és gairebé debutant fora dels EUA. M’agrada molt el que està fent allà, perquè juga per l’equip i, quan cal, decideix. Aquesta actitud de mirar per l’equip, posant mans, defensant, passant… Si aquí manté aquest registre ens ajudarà molt.
Què l’ha sorprès, de la plantilla, del club, en aquestes dues setmanes, per bé o per mal?
M’ha sorprès la ciutat. Feia temps que no havia estat aquí i ara està fantàstica. Del club, m’agrada molt el potencial que hi ha després de l’acord amb el GEiEG. Es poden fer moltes coses amb el planter. També l’organització del club, hi ha una bona estructura i s’ha guanyat la lliga en deu anys. No m’agrada tant que anem tard en la preparació. Anar a jugar sense haver pogut fer més entrenaments de cinc contra cinc. Quan a la pista hi ha massa moments en què l’equip no sap on és, es generen dubtes.
No havia dirigit mai Noemí Jordana. Quina sensació li fa?
És d’aquelles persones que quan ets rival seu i la saludes, té aquell posat que ni et mira… Tenia moltes ganes de treballar amb ella i estic molt content. Si no fos així, no diria res. M’ha sorprès la seva capacitat d’entrenament. M’esperava una jugadora experimentada, que es dosificaria, i res d’això. Va a totes. En un feina de resistència molt exigent [dimarts passat] ha estat la primera. Tampoc sóc de preguntar com és la gent, perquè el que et diuen et condiciona. Prefereixo descobrir-ho per mi mateix. Amb ella estem en la mateixa línia, veiem el bàsquet de manera força semblant.
Creu que alguna jugadora s’ha sorprès amb el seu nivell d’exigència?
Jo no sóc temperamental, sóc molt normal en el tracte, no faig servir xiulet, dic les coses… però això és bàsquet professional. I si algú en la seva feina va fent, l’encarregat li dirà que s’espavili. S’ha de córrer i treballar, perquè ens paguen per guanyar partits. No pots mirar cap a una altra banda. La gent està molt malacostumada, i s’ha de dir. Acostumada a anar fent, i aquí s’ha de ser productiu. Jo tinc molt bon tracte amb la gent, però s’ha de treballar.
En l’últim partit a Fontajau, les escales no es veien. Què n’espera en aquest inici de curs?
Ho tinc molt clar. Si Fontajau es va omplir, va ser pel joc de l’equip, per l’èxit de l’equip. Els recintes esportius els omplen els equips. La gent no ve a veure què passa, ve a veure guanyar. I ha de ser així. Si omplim Fontajau a l’abril serà fantàstic, senyal que estem guanyant.
Recent Posts

Leave a Comment

Empieza a escribir y pulsa Intro para buscar

Girona, estadi de Montilivi. Entrevista a Ignasi Mas-Bagà, director general i president del consell d'administració del Girona FCbanqueta